No es jutja el fet de tenir beneficis, però sí que es vol
assegurar que sempre s’aconsegueixin vetllant pel bé comú
Només serà possible el creixement si hi som tots, en el sentit que hem de poder créixer junts i justament
Aquesta és una de les preguntes que posarem sobre la taula a la primera
de les jornades Innovalors, que se celebrarà dijous vinent a l’espai
Citilab de Cornellà de Llobregat. L’economia del bé comú va néixer el
2010 de la mà de l’austríac Christian Felber. Aquest economista va
observar que en les principals economies del món les constitucions dels
diferents països miraven de preservar els drets i els principis de la
solidaritat i la dignitat humana. Però en el moment en què va aparèixer
la crisi econòmica, financera i immobiliària de l’any 2008, una crisi
sostinguda en el temps que ha patit sobretot la ciutadania, van ser
empreses com els bancs les que van ser rescatades. No es va veure la
voluntat de batallar per la dignitat humana i per la justícia social i
la solidaritat. En aquell moment, ell proposa un nou model econòmic en
què el diner té com a importància ser un mitjà per aconseguir beneficis
per a un bé comú, i no pas un objectiu en si mateix. Aquest és el
principi bàsic.
Normalment, la salut de les economies es mesura amb el producte interior
brut i per tant es consideren pròsperes aquelles economies o aquells
països en funció de com evoluciona aquest indicador. Però amb les dades
del PIB no se sap si darrere del creixement econòmic hi ha actuacions en
contra del medi ambient, que hagin provocat que estigui menys
conservat, o bé que no es tinguin en compte aspectes socials i laborals.
Fins ara el model econòmic consisteix a buscar el màxim benefici i
lluitar contra la competència per aconseguir-lo. Nosaltres pensem que el
diner és necessari per poder viure, per poder pagar salaris i perquè
les empreses convisquin entre elles. I al mateix temps defensem que cal
mirar de col·laborar pel bé comú, perquè tothom se’n pugui beneficiar.
La qüestió és que no s’ha de convèncer només les empreses, s’ha de
convèncer tothom. Aquesta és una de les virtuts de l’economia del bé
comú, que és un moviment que va de baix cap a dalt. Només ho farem
possible en el moment en què siguem capaços de portar aquest model als
diferents espais que poden tenir incidència en la nostra societat. En
aquest sentit, és un model que s’ha portat a l’àmbit educatiu, perquè
les noves generacions siguin cada vegada més conscients d’aquests valors
que s’estan buscant. També està adreçat a les persones i a les
organitzacions. S’ha d’aconseguir que les empreses d’avui en dia, en
aquest món capitalista, també segueixin aquests valors. El món
municipal, per la seva proximitat, és el que d’alguna manera té una
major incidència en la vida diària dels ciutadans, i s’hi està
treballant. Aquest és un model econòmic que es diferencia de les
economies més solidàries, com les cooperatives, en el fet que vol
irrompre en el món capitalista. No es jutja el fet que una empresa pugui
tenir un compte de pèrdues i de guanys positiu, però sí que es vol
assegurar que això sempre s’aconsegueixi vetllant pel bé comú, vetllant
pels drets dels treballadors, pels drets dels treballadors dels
proveïdors, pel medi ambient, per la justícia social, per la dignitat
humana, etc.
Aquí, com sempre, serà la normativa la que acabi fent que les
empreses segueixin un model o un altre. La civilització humana és així i
ho veiem amb el pas del temps. El que primer va prevaldre sobretot van
ser els drets socials. Tots els països han mirat d’incorporar normatives
per vetllar pels drets laborals, la igualtat de gènere... Ens feia mal
als ulls veure com algunes multinacionals produïen els seus productes a
base de mà d’obra infantil o a base d’explotació laboral. Ara la mirada
es va girant també cap al medi ambient i la seva preservació. Aquest ha
sigut més o menys l’ordre que s’ha seguit. Però és curiós, relacionat
amb la capacitat de convèncer sobre aquest nou sistema, que en l’àmbit
municipal estem tenint més bons resultats en ajuntaments petits que no
pas en grans.
Hem fet activitats en localitats com Terrassa, Sabadell o Barcelona,
però ens resulta molt més fàcil el camí d’entrar en municipis més
petits. En aquests és on realment pots sortir a passejar i veure el que
volen els veïns. Als municipis petits conviuen 24 hores al dia i set
dies a la setmana el món de la governança i el món de la ciutadania.
Comparteixen el mateix espai. Municipis com Santa Coloma de Queralt o el
Bruc ja han fet el seu balanç del bé comú, que és aquesta eina
objectiva que ens permet veure com de prop dels valors que defensem està
una organització.
Sí, existeix un sistema científic que ja des del començament
va impulsar Christian Felber. El balanç del bé comú és una matriu que
identifica els principals grups d’interès de qualsevol entitat, com
poden ser els proveïdors, els clients, els mateixos treballadors, o el
seu entorn immediat. La situació d’aquests grups s’observa tenint en
compte aquests valors que considerem el bé comú: la dignitat humana, la
solidaritat, la justícia social, el medi ambient, la participació... Es
genera una matriu amb caselles, igual com es faria en una auditoria, i
es van comprovant evidències sobre allò que aquella entitat està fent i
allò que s’espera que faci. No es tracta d’actuar només com marca la
normativa, sinó d’anar més enllà. Si només es fa el que diu la
normativa, el balanç surt 0. Es tracta d’un mètode objectiu que va ser
validat per la Comissió Europea l’any 2015.
Existeixen títols d’auditors o facilitadors que poden ajudar
entitats i organismes en aquest procés, és com implementar un
certificat. Allà on estem tenint més incidència i ho vivim molt
plenament, on veiem que realment és un model que ha d’anar de baix cap a
dalt, és en el món municipal. En el cas de Santa Coloma de Queralt, per
exemple, vam parlar amb tots els grups polítics, no només amb la
regidoria que va impulsar-ho. Hem pogut parlar amb la ciutadania fent
assemblees democràtiques. Aquesta economia del bé comú ha de prosperar a
través de la participació ciutadana; a la nostra pàgina web s’hi pot
veure la llista d’organismes i empreses que s’hi han adherit.
En l’àmbit educatiu s’ha fet una aposta molt important des de
les escoles Fedac, ja n’hi ha una desena que han aplicat el balanç.
Tenen aquests principis de l’economia del bé comú integrats en el seu
ADN. També tenim convenis de col·laboració amb la UOC i amb la
Universitat de Barcelona. En l’àmbit organitzatiu hi ha empreses com
Soriguer, la cooperativa Abacus, embotits La Selva, Grup Eulen, Can Cet,
Sertram, Institut Guttmann... Són entitats que ja estan apostant per
aquest tipus de canvi i per fer l’exercici de comprovar com de prop
estan d’aquest bé comú. Entenem que l’economia del bé comú persisteix i
persistirà, per la seva pròpia essència. Només serà possible el
creixement si hi som tots, en el sentit que hem de poder créixer junts i
justament.
Aquest també és un tema que debatrem a la jornada del dia 15.
Sorgeix la necessitat de vetllar per un creixement personal, amb els
valors que hem estat comentant, però en escenaris de decreixement. És el
que ens diu la teoria del dònut. En un primer cercle tenim tot allò que
anem consumint, i en un segon cercle tots els recursos que té el
planeta. Els estem consumint tan ràpid que el dònut és cada cop més
prim. El gran repte és com podem fer aquest creixement personal en
valors però sense que necessàriament hi hagi un creixement desmesurat
del consum de recursos, que ja veiem que ens porta al col·lapse.
En aquest procés són importants la innovació i la tecnologia?
Sí, per això en aquesta primera jornada Innovalors volem ser capaços de
generar start-ups amb nous valors per a la societat, innovació,
creixement... La tecnologia pot ser molt útil per aconseguir millores en
la vida de les persones i l’hem de compatibilitzar amb el bé comú. La
segona jornada, que farem a l’octubre, tractarà sobre com conscienciar
perquè els consumidor i clients siguin capaços d’entendre i seguir
aquest tipus de pràctiques.
Què està fent la indústria catalana per ser
més sostenible? Com encaixen les estructures i processos empresarials
amb els nous paradigmes de consum responsable? Aquestes són preguntes
que es plantejaran en la primera jornada Innovalors de l’Associació
Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú. Integrar aquest nou
model econòmic –asseguren els organitzadors– té efectes molt positius:
els productes sostenibles guanyen acceptació; queda més valor afegit a
la regió; es creen llocs de treball de qualitat; les interaccions
comercials tornen a ser més humanes, i es pot millorar la política
ambiental. “Volem ser una plataforma perquè quan sorgeixin necessitats
de canvis, la nostra veu es tingui en compte”, assegura Mora.
https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/2298790-els-diners-han-de-ser-un-mitja-no-un-objectiu.html
