Espanya
surt més mal parada si es compara amb altres països en indicadors de
benestar i desenvolupament que si ho fa en PIB. L’economia no està al
servei de la gent
La conjuntura climàtica, geopolítica i econòmica actual és certament
convulsa. Planteja desafiaments i desequilibris d’abast europeu i
mundial que limiten la sobirania del futur Govern sigui del color
polític que sigui. Igualment cert és, però, que tot executiu ha
d’aspirar a desenvolupar polítiques per al progrés, i gosem dir que, en
nom de la felicitat del país, ha de complir les promeses realitzades en
temps de campanya. Aquí ens trobem amb la gran pregunta macroeconòmica:
com mesurar el progrés econòmic d’un país perquè coincideixi amb el de
la seva ciutadania?
A escala europea, el producte interior brut (PIB) continua figurant
en solitari com l’indicador de referència, quan fa almenys dues dècades
que la seva utilitat es qüestiona. De fet, altres indicadors de
desenvolupament global porten anys oferint resultats. Parem atenció a
dos: l’índex de desenvolupament humà (IDH) i l’índex de la felicitat.
Només amb el nom, indicadors com aquests ja ens criden l’atenció:
desenvolupament humà i felicitat! Haurien de ser aquestes les metes de
l’economia, com proposa des del 2010 el moviment de l’Economia del Bé
Comú, entre d’altres.
Allò que de veritat importa
L’índex de desenvolupament humà, impulsat el 1990 pel Programa de
Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i creat pel premi Nobel
Amartya Sen, és l’indicador més conegut entre aquells que intenten
obrir-se camí com a alternativa al PIB. Es va buscar un indicador molt
simple, que combinés les tres qüestions que es va considerar essencials
per al desenvolupament humà, assignant-los el mateix pes a cadascuna:
tenir una vida llarga (prenent com a referència l’esperança de vida),
l’educació (a partir de les taxes d’alfabetització i escolarització) i
la capacitat dassolir un nivell de vida digne, prenent com a referència
el PIB per càpita.
Vegem com queda Espanya. Si només considerem el PIB, Espanya és el
país setzè a escala mundial (dels 196 membres de l’ONU). Si considerem,
en canvi, l’índex IDH, el lloc d’Espanya és el vint-i-setè. A què es deu
aquest retrocés?
La composició de l’índex, al quadre adjunt, dóna una mica de llum
sobre el que passa. En esperança de vida som el cinquè país millor del
món; en alfabetització, baixem al lloc 36; però, si observem el PIB per
càpita, la posició d’Espanya baixa ni més ni menys que a la posició
número 41 de la llista. És aquí on rau el descens. El PIB per càpita ens
dóna una primera clau d’alerta sobre el nivell de prosperitat real del
país, quan el nivell de riquesa queda referit de mitjana a la població.
Aquest indicador ens mostra com millora el coneixement del que passa al
país en considerar variables qualitatives relacionades amb la població.
Mesurar la felicitat
Anem amb el segon indicador. S’anomena índex de la felicitat. Han
passat més de 10 anys des que les Nacions Unides van publicar el primer
Informe Mundial de la Felicitat, encara que poca gent sàpiga de la seva
existència.
La manera natural de mesurar la felicitat d’un país consisteix a
preguntar a una mostra representativa dels seus habitants com estan de
satisfets amb les seves vides. L’Informe Mundial de la Felicitat
contempla sis variables: la renda per càpita, el suport social (tenir
algú amb qui poder comptar), les expectatives en matèria de salut física
i mental, el sentit de llibertat en la presa de les decisions clau, la
generositat i, finalment, la percepció de la corrupció.
Veiem que el ventall de factors que es proposa considerar s’acosta al
benestar ciutadà recorrent un llarg camí en comparació de l’indicador
inicial del PIB. A l’informe de 2023 Espanya ocupa el lloc número 32. Si
a PIB som el 16, i en felicitat el 32, la lectura és claríssima:
l’economia no està al servei de la ciutadania!
Aquest informe reconeix que l’efectivitat dels governs té una gran
influència en la felicitat humana de les persones. La capacitat d’un
Estat es pot mesurar tant per la capacitat fiscal (la capacitat de
recaptar diners) com per la capacitat col·lectiva (la seva habilitat per
lliurar serveis), a més de la seva capacitat jurídica (Estat de dret).
També és crucial si s’eviten la guerra i la repressió.
A tots els països, aquestes mesures apareixen correlacionades amb la satisfacció amb la vida de la gent.
Si consideréssim que el PIB i l’índex de felicitat són igual d’importants… com canviarien les polítiques!
La civilització actual s’ha allunyat del concepte de felicitat, que
vam heretar de la cultura grega i que el cristianisme va recollir més
tard. La felicitat es reconeix de manera implícita a la declaració dels
drets humans. Si recuperem aquesta noció tan humana que dóna sentit a
totes les vides, aleshores l’activitat econòmica podrà ser avaluada
contra la pedra de toc del benestar real.
Cada vegada és més evident que necessitem indicadors adequats per abordar els desafiaments globals del segle XXI.
Procés participatiu
L’Economia del Bé Comú (EBC) encara va un pas més enllà, proposant com a indicador del progrés d’un país el producte del bé comú
(PBC). En què consisteix? En desenvolupar la democràcia per tal que
sigui la mateixa ciutadania qui defineixi i prioritzi els indicadors de
felicitat i benestar.
Una innovació central d’aquest jove moviment és el desenvolupament
d’un procés participatiu en què la població sobirana pot desenvolupar un
producte del bé comú per si mateixa. Les assemblees del Producte del Bé
Comú es poden realitzar primer a nivell municipal, després regional i,
finalment, nacional. La primera versió del PBC podria ser desenvolupada
pels membres dels parlaments i, posteriorment, refinada pels ciutadans.
L’últim pas seria votar pel PBC resultant en un referèndum vinculant.
Finalment, el PBC podria ancorar-se a les constitucions com una mesura
de benestar general. El PBC seria l’eina definida per la població per
avaluar l’impacte de legislacions i les polítiques en el progrés i la
felicitat d’un país.
La ciutadania hauria de poder decidir sobre els indicadors del seu benestar
Després d’aquestes reflexions, concloem que disposem d’eines capaces
de mostrar com es governa per als ciutadans. Un canvi de govern és una
oportunitat excel·lent perquè els indicadors no financers ocupin el seu
lloc per avaluar el grau de compliment d’aquest nou executiu. Les eines
estan esperant. La ciutadania encara ho espera, i si no ho exigeix és
perquè una conjuntura tan convulsa com l’actual està frenant la seva
queixa.
Les tendències apunten en aquesta direcció, ja que s’ha posat en
evidència que els problemes més urgents dels nostres temps no es poden
resoldre amb el model econòmic existent i el seu focus en els indicadors
monetaris. Les polítiques orientades al bé comú són motors de
creixement i de benestar. És qüestió de temps adonar-se d’aquesta
realitat.
Adela Suñer
Tresorera de l’ACFEBC i consultora EBC
*Article publicat a la revista Alternativas Económicas l’octubre de 2023.
https://transicionsocioeconomica.blogspot.com/2023/10/la-medicion-del-pib-debe-completarse-con.html
https://transicionsocioeconomica.blogspot.com/2023/11/la-calidad-de-vida-medida-traves-de-un.html
