dimarts, 22 de novembre de 2022

L'ACFEBC inicia la campanya de donacions “EBC: El model econòmic del futur que no deixa ningú enrere”

 

L'ACFEBC inicia la campanya de donacions “EBC: El model econòmic del futur que no deixa ningú enrere”

Per primer cop, i en el marc del #GivingTuesday, l’ACFEBC endega la campanya “EBC: L’economia del futur que no deixa ningú enrere” amb l’objectiu d’aconseguir recursos per a la difusió de l’economia del bé comú, un model que prioritza el benestar dels ciutadans, les organitzacions i el planeta. Us convidem a fer la vostra donació i ajudar-nos a capgirar l’economia.

Les crisis econòmiques són recurrents. Arraconen i trepitgen els sectors més vulnerables de la societat. Creen desigualtats creixents. Això demostra que no podem donar per vàlid el sistema.

És possible assolir un repte tan important com donar la volta a la situació econòmica actual? Sí, amb l’economia del bé comú.

Quins valors imperen al model capitalista actual? Competència, benefici individual, egoisme.

Què busquem en una relació personal? Confiança, respecte, cooperació.

No seria més lògic aplicar a l’economia els mateixos principis que practiquem en les relacions personals?

Si l’objectiu real de l’economia fos l’assoliment del bé comú, tindríem una societat més justa, més equitativa i més respectuosa amb la dignitat humana; més transparent, solidària i sostenible.

L’economia del bé comú proposa actuacions a nivell de països, d’institucions i de ciutadans per recuperar una economia al servei de les persones i del planeta. L’economia del bé comú és per a tothom!

L’economia del bé comú mesura la contribució al bé comú de qualsevol tipus d’organització

L’adopció dels valors EBC ―és a dir, la contribució al bé comú― es mesura a partir del Balanç del Bé Comú. Aquest Balanç es pot aplicar des de tots els nivells: personal, organitzacions, empreses, administracions públiques… És una eina útil que valora la nostra activitat en funció del propi compromís amb els fonaments de l’economia del bé comú. L’objectiu és clar: afavorir totes les mesures que beneficien l’entorn per construir un model on tothom guanya.

És el moment de capgirar moltes situacions, ajuda’ns a donar a conèixer l’EBC amb una campanya de difusió i formació.

Les nostres campanyes de difusió i formació en valors són claus per arribar a la ciutadania i oferir-li un model amb futur. Perquè sí: hi ha una alternativa. Treballem per guanyar benestar. No demà ni demà passat. Avui. Perquè és urgent. Perquè és vital capgirar l’economia.

Us convidem a fer la vostra donació.

Amb la vostra ajuda podrem difondre els valors de l’EBC a molta més gent i provocar el canvi de model que tots volem i necessitem. 

https://www.linkedin.com/pulse/lacfebc-inicia-la-campanya-de-donacions-ebc-el-model-econ%25C3%25B2mic-/?trackingId=7mzMdHQwF3m%2BJKZPlCx8LA%3D%3D

dijous, 21 de juliol de 2022

Els unicorns no miren pel Bé Comú

 

Zebra vs Unicorn

El nou El Dorado

En els últims temps ha emergit amb força un nou El Dorado que portarà riquesa i models d’eficiència, són els unicorns, startups amb patrons de creixement exponencials. És a dir, que una startup sigui impulsada de forma vertiginosa a una valoració de més de 1.000 M$. Un hipotètic valor basat en les possibilitats de negoci real o especulatiu. Així, moltes emprenedors tenen com a meta ser el pròxim Unicorn.

Les peces d’or, com a mostra de l’abundància que ens espera a El Dorado, que van portar els primers exploradors a llom d’unicorns, són WhatsApp i Twitter, entre altres. Encara que algun Glovo hagi punxat pel camí o que encara no puguem saber com seran de rendibles aquestes empreses en el futur.

Un gran Unicorn global es basa en un model de negoci o plataforma que, mitjançant un ràpid creixement exponencial, crea -de facto- un monopoli, o si de cas un oligopoli, amb dos o tres grans players. De fet, suposa la implementació del concepte de suma zero, en què uns pocs campions s’ho emporten tot, anul·lant qualsevol possibilitat de competir, excepte que sigui un altre unicorn muntat en un arc de Sant Martí dels diners d’inversors forts.

En molts casos, no es coneix on és la seu fiscal de les empreses i aquestes no tributen enlloc, de manera que acaba essent un negoci rodó, en què centenars d’inversors estan delerosos de posar-hi els seus fons.

La banya de l’unicorn no és la cornucòpia

Com a consumidors, ens beneficiem d’un cost menor per un producte o servei que ens fa més còmoda la vida. Però no percebem les contrapartides que comporten alguns d’aquests models de negoci. És totalment comprensible que, per la nostra naturalesa mandrosa, ens encanti que ens portin a casa un magnífic esmorzar o una hamburguesa. També, comprar un gadget electrònic o una peça de roba, a un preu ridícul, i que en un parell de dies ho tinguem a casa. I si no ens agrada, retornem el producte sense cap cost.

La pregunta és: On radica la màgia que fa que costi pràcticament el mateix que si anéssim al restaurant o que el dispositiu surti tan barat? És cert que hi ha certs estalvis i economies d’escala… però també hi ha una cara no tan amable d’aquesta realitat.

El transport, emmagatzematge i la distribució no són gratuïts, en contra del que se’ns ha fet entendre. La fabricació a països llunyans és tan barata perquè els treballadors no tenen drets ni condicions de vida dignes. Els transportistes han d’enginyar-se-les per treballar fins i tot amb pèrdues, perquè la desesperació davant de la falta d’altres opcions els empeny a aquesta situació. Els riders, els cuiners de les cuines fantasma o els treballadors d’algunes fàbriques clandestines treballen en condicions de pronunciada precarietat.

Tot plegat queda molt lluny del que seria generar riquesa i benestar en una societat, raó per la qual no pot ser la base de cap model de negoci.
Les startups no han de somniar a ser unicorns, sinó a arribar a ser empreses normals, orientades al bé comú. A l’extrem oposat, existeixen les startups amb finalitats socials, també anomenades «zebres».

[/fusion_text]


Zebra Unicorn
Objectiu Prosperitat sostenible Creixement exponencial
Resultat Pluralitat Monopoli
Mètode Cooperació Competició
Cerca Suficiència, millora Més
Beneficiaris Comunitats Individus
Mètrica Qualitat Quantitat
Prioritat Èxit dels usuaris Adquisició dels usuaris
Visió del món Win-Win Guanyadors i perdedors

[/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]

Emprendre davant la falta d’oportunitats

La joventut no troba feina malgrat tenir la qualificació i talent per donar valor a les empreses. Així doncs, el mite de l’unicorn ressona i atrau els joves com el cant de les sirenes a Ulisses. Esquers tan atractius com: no tenir caps, no estar subjecte a horaris ni oficines rígides o viure la llibertat d’emprendre; solen eclipsar les enormes exigències i riscos de muntar una startups (ho diu algú que va emprendre en el seu moment).

L’expectativa d’èxit ràpid basat en pols màgiques no té lloc. Perquè no: els unicorns no existeixen.

 

José Carlos Ramos, PhD. 2022

dissabte, 18 de juny de 2022

Diàleg: L’EBC com a eina per donar la volta a l’economia actual

 

Amb Ramon Montes i Francisco Álvarez

Diàleg en el marc de la jornada “L’economia va cap per avall. Donem-li la volta!”

  • Com s’han de treballar els valors de l’EBC en la societat actual?
    .
  • Com podem iniciar el procés de canvi des de l’àmbit de l’individu en la societat? Com hi pot contribuir una entitat com l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú? Quins altres actors hem d’involucrar?
    .
  • En què es distingeixen les organitzacions que abracen el model EBC? Quin són els canvis i millores que proposen a curt termini?
    .
  • Com podem incorporar els valors EBC a nivell personal?
    .
  • Per què és necessari un canvi social? Què seria beneficiós desenvolupar en una societat basada en l’EBC?

 

Us convidem al diàleg L’EBC com a eina per donar la volta a l’economia actual, protagonitzat per:

Ramon Montes. Director General de Centres Concertats i Centres Privats de la Generalitat de Catalunya.

Nascut a Granada, però castellarenc (de Castellar del Vallès) des dels 3 anys. Pare de dues filles i marit d’una gran mestra. Compromès des de fa molts anys amb el món associacionista, sobretot el vinculat al món de l’excursionisme i altres entitats del 3er sector social.
Durant més de 15 anys, vinculat a l’educació (com a mestre i president d’AFA). Posteriorment, amb càrrecs de direcció en entitats socials de l’àmbit de l’administració local, en la gestió de centres per atenció a gent gran (centres de dia, residència, habitatges tutelats). En els següents 12 anys, vinculat un altre cop a l’educació com a responsable econòmic i financer a la Fundació FEDAC (titular de 25 centres educatius a Catalunya), amb una aposta i un compromís ferm per un model d’economia solidària i de bé comú.

Francisco Álvarez Molina. Portaveu internacional de l’Economia del Bé Comú (2022).

Nascut a Madrid, es considera fill de Tànger. Ha treballat durant 44 anys en l’àmbit borsari i financer.

Exdirector de la Borsa de París, amb càrrec de vicepresident (1972-1995), exmembre del Consell d’Administració i Director General de la Borsa de València (1995-2000). Del 2000 al 2002 va ser Director General Delegat del Banc d’Inversió (grup Hypovereinsbank). El mateix 2002 fundà l’empresa Ética, soluciones financieras, actual Ética Patrimonios EAFI. Ha estat promotor i ambaixador de l’Economia del Bé Comú a Espanya (2010) i Director General d’Economia Sostenible, Cooperativisme i Emprenedoria del govern de la Comunitat Valenciana (20117-2021).
És autor de No le digas a mi madre que trabajo en Bolsa (Alianza Editorial) y de La Bolsa en tu bolsillo (Editorial Almuzara). Podeu consultar la seva pàgina web: www.labolsaylavida.org.

..

Acte obert a tota la ciutadania. Us agrairem que confirmeu la vostra assistència.

Més informació de tota la Jornada L’economia va cap per avall. Donem-li la volta.

 

 

14 de juny 2022

divendres, 4 de març de 2022

“El Balanç del Bé Comú com a eina de millora de la sostenibilitat empresarial”.

 

La Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC i el grup local de l'Economia del Bé Comú de Terrassa us conviden al taller:

El Balanç del Bé Comú com a eina de millora de la sostenibilitat empresarial”.

El proper dijous dia 24 de març a les 18:00, a l’aula 1.07 de l’edifici TR1 del campus ESEIAAT de la UPC, carrer Colom núm. 1 de Terrassa.

El nou paradigma de sostenibilitat és un repte per a les empreses que hauran de presentar informes no financers acurats, a més de la integració de la gestió de la sostenibilitat social i econòmica.

La demanda social i les mesures que prenen les administracions, primerament com a recomanacions i progressivament com a obligacions, requerirà que les organitzacions s'hi adaptin per tal de poder desenvolupar la seva activitat amb aquests nous requisits.

Alguns exemples de les noves regulacions:

Agenda 2030 aprovada per tots els estats membres de l'ONU, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La nova Llei d’Informes no Financers: Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la que es modifica el Codi de Comerç.

Els Fons Next Generation de la UE per a projectes transformadors.

Les conclusions de la Cimera pel Clima de Glasgow i les normatives que se'n derivaran.

L’aparició d’aquests escenaris requereixen un aprenentatge, i l'Economia del Bé Comú, que durant més de 10 anys ha desenvolupat el Balanç del Bé Comú com a eina consultora de sostenibilitat social i ambiental, ajuda les empreses en aquest canvi de model vers un mercat més ètic i responsable.

És per això que considerem que aquest taller, en el que es mostra aquesta eina del Balanç de Bé Comú, pot ser del vostre interès. Us convidem a participar-hi.

Us hi podeu inscriure en aquest enllaç: 

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfoIBUtMXxshNu13YWpQMJMYmvBvI1DfqyWpt-adW9yowIkFQ/viewform

https://drive.google.com/drive/folders/1UyWY69TEBZoDsVa9XdWoAC05oAkbzqVF

 https://informesnofinancieros.blogspot.com/