dilluns, 3 de juny del 2019

Economia del bien comun.Asamblea general Cadiz 2-6-2019

Economia del bien comun.Asamblea general Cadiz 2-6-2019

La Asociación Federal Española para el Fomento de la Economía del Bien Común, y en su nombre el Equipo Coordinador Federal, convoca a todas las personas asociadas y simpatizantes a la celebración de la próxima ASAMBLEA GENERAL FEDERAL ORDINARIA, que tendrá lugar el  próximo domingo, 2 de junio de 2019, en la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad de Cádiz (Avenida Enrique Villegas Vélez, 2, 11002 Cádiz), a las 9:00 horas en la primera convocatoria y a las 9:30 horas en segunda convocatoria





El pasado viernes celebramos la jornada "Responsabilidad social corporativa en las administraciones públicas y buenas prácticas en universidades, corporaciones locales y empresas dentro del movimento de la Economia del Bien Común en España"
Asistimos a una charla sobre Responsabilidad Social Corporativa en la admimistración pública por parte de Manuel Larrán, Decano de la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales.


Recibieron mención especial a las buenas prácticas en Economía del bien común:
A la empresa  de Valencia Action Waterscapes ,
El Ayuntamiento de Villena y a
la Càtedra Economia del Bé Comú, Universitat de València.








Por último, tuvimos el honor de conocer la actualidad de la Economía del bien común
a nivel mundial gracias a la charla de Christian Felber





Gracias a todos los asistentes y a los organizadores @economia del bien comun Andalucia, Ayuntamiento de Cádiz y Universidad de Cádiz y
a los  patrocinadores, la  Diputación de Cádiz y Fundación Unicaja



En la asamblea se agradecio el trabajo voluntario de los coordinadores responsables de los nodos de conocimiento Cristina Ferrer y del nodo de empresa Andreu Perez
-
Se agradecio el trabajo de la actual de la presidenta Debla y de los responsables de la asociación,Luis Aviles,Anke Schwind,Pedro Olazabal y Germán Giner.
-
Se agradecio el trabo de Elena Rodiguez por la realizacion del informe del bien comun de la ascoacion, y a Andres Moya por toda su dedicación en la puesta en marcha de la intranet.
-
Se decidio reformar la asociación, siguiendo el modelo internacional, para integrar las asociaciones en la federación.
-
Se aprobo el plan economico -financiero realizado por Fernando Dugo.
-
Se renovaron parte de los cargos de coordinadores, en empresa y consultores, con los nuevos responsables Sonia Distel y Carlos Angel San Juan, y la renovación en el subnodo de auditores de  Ramon Morata, con Andreu Perez en las relaciones con los auditores internacionales, en el nodo de conocimiento Merçe Carreras seguira enlazando con el resto de universidades.
-
El resto de cargos, secretaria, tesoreria, y la reorganizacion de nodos (conocimiento etc) se efecturaran en breve en la proxima asamblea.
-



 2.Articulos recientes

La idea de la “economía del bien común” tiene mucho éxito en España

Como todas las teorías políticas, la del austríaco, Christian Felber no se puede aplicar al 100%, aunque España es especialmente sensible a intentarlo

21 de mayo de 2019. 00:00h Stefanie Claudia Müller
Los antiguos griegos inspiran como nunca a los modernos economistas. También a los austríacos. Defendido por unos y criticado por otros, Christian Felber es, a sus 46 años, uno de los grandes impulsores del cambio de nuestro sistema económico actual, más bien capitalista. Su ya conocida “economía del bien común” (EBC) apuesta por establecer unos nuevos indicadores económicos basados en la justicia social y el medio ambiente más allá del PIB. Ya Aristóteles en su obra “Política” calificó como “contra natura” a la economía basada exclusivamente en ganar dinero.
Debido a la enorme crisis financiera y a su fuerte impacto social, el austríaco Felber, junto con otros once expertos en la materia, firmó en 2008 la declaración “¿En paz con el Capital?”, cofunda el “Movimiento Austria” y pone en marcha el proyecto “Banca Democrática”. Todas estas iniciativas tienen una enorme repercusión en España, el tercer país de mayor implantación del modelo EBC después de Alemania y Austria. La Comunidad Valenciana es una de las destacadas dentro del Estado español, junto a Cataluña y Canarias, que ha aplicado los principios de Felber. Hay un núcleo importante de empresas valencianas que están implantando el modelo del Balance Social y existen algunos municipios que también están siguiendo las metas de la EBC.
-
La Economía del bien común puesta en práctica en España
Dentro de este contexto de la EBC nacieron otros partidos políticos en España, sobre todo a nivel local como Podemos, Participa, Izquierda Andalucista, Primavera Andaluza, En Comú Podem, Compromís, València en Comú, Mas Madrid o Alternativa Sevilla, que han incidido en la idea de que la economía y la ciudad deben estar al servicio de las personas. Se revalora el papel del ayuntamiento como motor local. Los candidatos de “Adelante Sevilla” a las próximas elecciones municipales, por ejemplo, quieren priorizar el impulso de políticas destinadas al fomento del autoempleo y el emprendimiento social.
En Barcelona, este tipo de políticas de EBC convierte barrios en zonas sin coche para que se pueda desarrollar otra vez una vecindad como hace 50 años, cuando no había tantos coches y comercio. En lugar del ruido de coche se oye otra vez a los niños jugando en la calle. Toda la revolución en movilidad compartida y movilidad limpia tiene que ver con esta ideología igual como los centenares de apps sociales que salen como la danesa “to Good to go” para vender a precio muy económico los restos de alimentos en restaurantes, supermercados y otros establecimientos. Su éxito se ha extendido a España.
EBC cambia el mundo de la enseñanza
La teoría del EBC también ha tenido su impacto en la enseñanza y otra vez España es pionero en implicarla. Joan Ramon Sanchis Palacio, Catedrático de Organización de Empresas de la Universitat de València, ha sido nombrado director de la primera Cátedra de “Economía del bien común” de su universidad, financiada por la Generalitat. La Cátedra es la única que existe en todo el mundo y colabora con la Asociación Valenciana de la EBC. Tiene como objetivo dar a conocer el modelo entre la comunidad universitaria y la sociedad en su conjunto. “Era necesario que la universidad se sumara también al movimiento de la EBC junto con la sociedad civil y con la Administración Pública. Por eso, la Cátedra colabora estrechamente con la Asociación para el fomento de la economía del bien común (formada por personas y por empresas) y con la Administración Autonómica Valenciana”, dice Sanchis Palacio. El fin principal es hacer llegar los valores del modelo, tanto al estudiante como al profesorado, con el fin de formar a nivel universitario en los valores de la sostenibilidad y de la ética. “La educación es fundamental para que los valores sociales y ambientales se conozcan y apliquen”, dice el valenciano.
-
Cambio de pensamiento
El logro más grande de Felber es que ha impulsado este cambio de ver nuestro entorno, no solamente en España. Se inician iniciativas muy interesantes como esta en Alemania: al ginecólogo Frank Hoffmann se le ocurrió de usar ciegos para detectar el cáncer de mama en mujeres. Con su empresa social “Discovering Hands”, ha estado educando desde 2011 a mujeres ciegas durante nueve meses como "Investigadores Táctiles Médicos". De esta manera, se pueden detectar incluso los tumores más pequeños en el tórax, demostrablemente antes que los médicos. Esto ayuda doblemente: las mujeres ciegas tienen un trabajo y al mismo tiempo salvan vidas y agilizan el sistema de salud. Más de 20 compañías de seguros de salud ya están reembolsando este servicio de la empresa sin fines de lucro “Discovering Hands”.
Así, la teoría de Felber es ya una realidad en muchas iniciativas locales, políticas y apps y con éxito. Así también lo demuestran los resultados del proyecto de investigación del EBC que se realizó en Valencia: Las empresas que están implantando el modelo en Europa están obteniendo éxitos tanto económicos, como sociales y ambientales. “Hicimos un estudio de 206 empresas de las 400 que aproximadamente están implantándolo. También hemos publicado un manual universitario en el que se recogen 14 casos de empresas con éxito, entre las cuales se incluyen ayuntamientos, universidades, asociaciones y fundaciones y empresas privadas con ánimo de lucro (cooperativas, sociedades limitadas y sociedades anónimas)”, dice Sanchis Palacio que no ve fin en la implementación de la teoría de Felber.
 
 
https://dirigentesdigital.com/mercados/europa/la-idea-de-la-economia-del-bien-comun-tiene-mucho-exito-en-espana-BG1019506?fbclid=IwAR3AUWeHCeuqZYOOeKrNOzvZ8HuDzhBeEWv6_pBki-UsobQoWIeiMUUt0Vo 
----

3-Ejemplos de ultimas acciones realizadas: 

3.1 Fundación Esperanza Pertusa

C.F. Folgado asistió el pasado martes a la fábrica de Gioseppo invitados por la Fundación Cepaim con la que colaboramos habitualmente. Nuestra compañera María Jesús Benlloch Sanchís experta en Economia del Bien Común - Comunitat Valenciana EBC, compartió con la Fundación Esperanza Pertusa(de Gioseppo), nuestro reconocimiento C+ de Buenas Prácticas en Gestión de la Diversidad, en cadena de valor y clientela, dentro del Sistema alternativo de la Economía del bien común(EBC).#ebc #economiadelbiencomun #ebcvalencia #cepaim #fundacionesperanzapertusa #gioseppo #cffolgado
 

Queremos contribuir al progreso de las personas y de la sociedad con especial incidencia en los colectivos más vulnerables, ya sea a través de programas propios, alianzas estratégicas o colaboración con terceros. Nuestro ámbito de actuación es local, nacional y global. Todo ello orientado por unos objetivos de transformación social sostenible y generación de oportunidades para las personas.
Realizamos acciones de cooperación internacional, acción social y sensibilización en las siguientes áreas de intervención, en coherencia con nuestra misión y visión: educación, salud, desarrollo económico, género y diversidad.
Acción Social / Foto de De Visu / Shutterstock.com

ACCIÓN SOCIAL

Colaboramos con entidades que trabajan en la provincia de Alicante fundamentalmente con colectivos en situación de vulnerabilidad (personas con discapacidad, infancia, personas mayores, jóvenes en riesgo de exclusión, entre otros) . Estas entidades trabajan la acción social desde la inclusión y la cohesión social como objetivos nucleares y la perspectiva de género como un enfoque importante.

COOPERACIÓN AL DESARROLLO

Salud / Foto de Tukaram Karve / Shutterstock.com
Está orientada hacia la colaboración con entidades (ONG, Fundaciones y Organismos de Cooperación Multinacional) que trabajen en el ámbito de la cooperación internacional. Prestamos ayuda allí donde es más necesaria. Nuestro ámbito geográfico prioritario es Asia y África.
La pobreza sigue siendo el principal drama de nuestro mundo y su persistencia está íntimamente ligada al fenómeno de la desigualdad. Y cuando hablamos de pobreza no sólo hablamos de carencia de recursos económicos sino de todos aquellos recursos que permiten un mayor desarrollo humano: acceso a educación, salud, ingresos dignos, libertad cultural y libertad política.

Sensibilización / Foto de nito / Shutterstock 

SENSIBILIZACIÓN

De nada vale hacer esfuerzos por cambiar las situaciones de pobreza y exclusión en la que viven muchas personas en los llamados países del Sur sin el compromiso de transformar también los países del Norte, en donde vivimos, que es donde se encuentra gran parte de esos desequilibrios.
Por ello, realizamos acciones de sensibilización que promuevan valores y actitudes relacionadas con la solidaridad, la justicia social y los derechos humanos.
--
3.2 AGRESTA 
-
En AGRESTA hemos realizado el Balance del Bien Común de cara a medir y evaluar el impacto social y ambiental de nuestras actividades
AGRESTA es una empresa dedicada principalmente a la consultoría forestal, realizando todo tipo de proyectos relacionados con el sector forestal: ordenaciones e inventarios de montes,planes dasocráticos,proyectos de mejora selvícola, prevención de incendios forestales, repoblaciones,deslindes de montes y vías pecuarias, etc. Asimismo también lleva a cabo otro tipo de proyectos de medioambiente como evaluaciones de impacto ambiental, estudios de fauna y flora, etc. Por último, también lleva a cabo proyectos de cartografía y topografía. Además, realiza cursos de formación técnica especializada online, y tiene también un proyecto de producción y distribución de agricultura ecológica (Bioyanguas) centrado exclusivamente en la provincia de Soria.
El resultado se muestra, de manera detallada, en nuestra web: https://agresta.org
Duque de Fernán Núñez, 2, 1º
28012
Madrid

Informe empresa:
  • https://drive.google.com/file/d/1S-lmhX-vEziKFmBNLkkknmRnH0pIeDCQ/view
3.3 Proyecto En Catalunya:Disctricto Horta guinardo, 14 empresas realizando en grupo el informe del bien comun

Projecte "Horta-Guinardó: Territori del Bé Comú



http://ebccatalunya.cat/serveis_1/_5G1ICS7tAW7Yb4jBr8ZTcAEeQ3jVrXNa-fv915DTV3Y6K3UUTM-FpBJ2cYN3_neA

4.Acciones a nivel internacional


ECG International Newsletter
May 2019

Dear supporters and members of the ECG,

International collaboration is at the cornerstone of the Economy for the Common Good movement. We were very pleased to meet ECG members from Argentina, Sweden, USA and many more countries at the recent international Delegates Assembly in Stuttgart, Germany. The gathering is our parliament for the movement, making decisions and passing motions to bring into existence a common good society.
This year delegates decided on a range of issues such as how best to deal with commercial activities within the movement, what our guidelines for partnerships should look like and how to improve democracy within the movement.
Delegates also agreed upon the key strategic focuses for the movement and ranked the following as the most important; spreading the news about ECG, assuring the quality of the Common Good Balance Sheet, raising the number of municipalities and companies with a Common Good Balance Sheet, creating a community of ECG companies and promoting the ECG model as a way of achieving the Sustainable Development Goals. This issue of the newsletter brings you news from across these areas and you can find a full list of the 29 strategic focuses here.
Summer is here and with it festival time. ECG has its own Summer Week, this year in Mannheim, Germany and the offer is out there to set up an international ECG week.
You can read more below about two recent events that we are particularly excited about: the BEST ECONOMY Forum in Bozen, Italy and the UN Regional Forum on Sustainable Development for the United Nations Economic Commission for Europe in Geneva.
Greetings from the editors,
Bridget Knapper and Gus Hagelberg
In this issue





Businesses

ECG Company Platform

Crowdfunding begins to launch the project

-

One of the top five strategic priorities voted by the ECG movement is to create a community of ECG companies. The ECG company platform responds to that need and fulfils many of the other goals at the top of the list!
The ECG company platform is:
  • an online presence for ECG companies and ethical customers
  • an information platform which explains the Common Good Balance Sheet approach, impact and benefits through personal stories and films
  • a cooperative marketing tool to give customers more direct access to ECG companies and their offerings
  • an inspiration for other companies to see that operating according to ECG values is possible and desirable
  • a digital space for ECG companies to network and cooperate with each other and with ECG stakeholders and the community
A crowdfunding campaign has started in support of the project.
The platform is a cooperation project of GWÖ GmbH (Vienna), Communications & Design (Munich) and sinnwerkstatt Medienagentur (Berlin). It is a pilot project for companies from Austria, Germany and Switzerland and will be expanded internationally.




Cooperation Partners




First Common Good bank account is launched

Bank balances can now do good and benefit society

 

This is the slogan of the newly launched Common Good bank account presented by the ‘Genossenschaft für Gemeinwohl’ (Cooperative for the Common Good) in Austria. The account is a product of the Environment Centre of Raiffeisenbank Gunskirchen and is available exclusively to members of the Cooperative for the Common Good.
This pioneering initiative represents a transformation in how we regard money - not as a goal in itself but as a means by which we can create a better life for all. “With every common good account and every euro invested, we finance projects that promote the common good and are thus a real benefit for everyone," says Fritz Fessler of the Cooperative for the Common Good.




General Information




Fundraising

Professional fundraiser hired as of 1 May 2019

On May 1st there was another reason to celebrate besides the Labour Day: The International Association for the Promotion of the Economy for the Common Good hired Hendrik Brosche as Expert - International Fundraising. With him, we will be able to conduct fundraising more professionaly in the future and build up a reliable long-term collection of money, material and time resources for the Economy for the Common Good.
Due to the rapid growth of the ECG movement, fundraising is becoming increasingly important to enable IT, communication and administration in the background. Additionally, new projects and next steps of the ECG have to be financed as well. While so far this has been done thanks to individual contacts, we will now be able to take some serious steps forward.

Here is a small insight into the future activities:


  • Establishment and care of permanent, reliable and long-term donor relationships
  • Focusing of our own fundraising activities with major donors with an international focus (in particular foundations and companies)
  • Expansion of the number of members
  • Consolidation and (further) development of fundraising documents
  • Support of national and regional fundraising activities with know-how and best practices
  • Bundling of volunteer fundraising activities in the ECG Fundraising Hub (e.g. fundraising, sponsoring, application for EU grants, ...)
Are you looking for specific projects to support? Do you want to support the ECG even further than with your membership? Then you are more than welcome to contact hendrik.brosche@ecogood.org.
Have you already been involved in fundraising in your private or professional work? Have you already been looking for donors regionally or (inter-) nationally for the ECG? Or are you simply interested in the topic? Then get in touch with hendrik.brosche@ecogood.org.

ECG Delegates Assembly 2019

May 3rd - 5th, Stuttgart, Germany

-

After months of intense planning and organization, the 2019 ECG Delegates Assembly in Stuttgart, Germany took place with over 90 participants from twelve countries.  Participants came from as far away as Argentina, the USA and Sweden. The Delegates Assembly is the movement's decision-making body which meets once a year. Important and groundbreaking changes are decided here by systemic consensus, a modified form of consensus decision-making practiced throughout our movement.
New working groups were created, fundamental decisions were made like the mandate to create an online convention and issues such as communication within the movement were intensively discussed.
The event took place at the Rotebühlbau meeting point in the city center. The Volkshochschule (adult education centre) there and the Café Rudolfs, provided extraordinary support for our three-day assembly.
On Friday evening, the city of Stuttgart hosted the participants at the town hall, where we learned more about the ground-breaking efforts by Stuttgart to promote ECG.




International




ECG with Vaude at the United Nations, Geneva

Showing how companies can deliver the Sustainable Development Goals with ECG

ECG and pioneer company Vaude attended the United Nations Regional Forum on Sustainable Development for the United Nations Economic Commission for Europe in Geneva on 21 and 22 March 2019. Christan Felber and Antje von Dewitz, Managing Director of Vaude Sport GmbH & Co.KG presented the Common Good Balance Sheet as a tool for companies to tackle global ecological and social challenges.

Antje made the following point: "Sustainable companies are disadvantaged due to higher costs, additional effort and more uncertainty. In our current economic system, having a sustainable supply chain is a decision taken at the discretion of individual companies. Companies are primarily evaluated according to their financial success. However, they should also be measured by the extent to which they assume responsibility for people and the environment and take into account the true costs of their products. If companies were asked to pay for the ecological and social damage they cause, then global challenges such as global warming would immediately take on a completely different significance in our world.
With the Common Good Balance Sheet sustainability can be systematically anchored in companies and organisations. One could couple, for example, the respective number of points of the ECG balance sheet to a certain tax rate. That would mean concretely: the more sustainable a company is, the less taxes and levies it will have to pay.
Vaude has already drawn up a common good balance sheet three times and is constantly optimising its own activities. We look and accept that we share responsibility for current challenges through our business activities and seek solutions. This makes us innovative and future-oriented. As a family business, we perform better than the average of the highly competitive outdoor industry."
The organisers of the conference expressed their gratitude with a very positive response: "You have left a very lasting impression and appeal to all that we need to do more. (...) Thank you for enriching us. On behalf of UN Environment, I want to thank you again for your participation in our round table! I felt your statement was a very needed input."

Time to dethrone GDP - reviewing SDG 8 

ECG collaborates for an event at the UN High Level Political Forum in New York, July 2019

At the UN Regional Forum in March, the European Environmental Bureau (EEB) organised a side event titled ‘Economic Growth vs Environmental Sustainability’, which was very well attended and received. Participants exchanged information on the short-comings of GDP as a measure of economic success and agreed that GDP growth cannot and must not be the main goal we set for our economy. In the follow up to this event, ECG put together a statement on behalf of the participants of this side event and submitted it to the office of the UNECE. This statement was accepted by the Executive Secretary of the UNECE, published and highlighted in the final report of the UNECE Regional Forum. EEB and ECG are now proposing a side event at the High Level Political Forum in New York in July. The aim is to build on the success of this gathering in Geneva and on the overwhelming positive feedback from delegates and UN representatives, who were in agreement about its core message: our economic system needs a more meaningful goal - a true purpose. It is a year of review for SDG 8 - time to dethrone GDP and let the people’s wellbeing take its place. 

Manifesto from the BEST ECONOMY Forum

April 9th to 11th in Bozen, Italy

Over 200 participants, entrepreneurs, scientists, politicians, students and interested parties of the first BEST ECONOMY forum, which was organized by ECG, Bio Hotels and Bioland, developed a manifesto for a sustainable economy during the two-day congress. The manifesto contains a concrete action plan for representatives of business and politics to achieve Agenda 2030.
© Flo Hagena/5seeMEDIA

ECG summer week

Suggestion for going international

Since a number of years the ECG Local Chapters and Hubs in the German speaking countries get together for one week during the summer. They use this time to get to know each other, exchange ideas and experiences, work within their hubs, et. al. (the sky is the limit).
ECG members from other parts of the world have raised their interest in joining and simultaneously stated the language barrier.
This year's ECG summer week takes place from July 22 to July 27 in Mannheim, Germany. You can find out more here: https://gwoewoche.de/.
The summer week is entirely organized by volunteers and financed by the participating members. As such there is no reason why there couldn’t be similar ECG-get-togethers in other parts of the world. Take the initiative and start the first summer week in your corner of the globe!




Local Chapters




ECG Kenya

"Little by little grow the bananas"

The ECG Kenya movement is alive and well with activists dedicated towards advocating for the common good values both within the private and public sectors. Over the past few months since November 2018, the Kenya Local Chapter has been active in coordinating ECG activities within the country and our development has moved on progressively well.
We have done well in advocacy, collaborating with like-minded people and training institutions. Our key highlights are achieving a report for a training institution, North Pole College but yet to do a full common good audit. We have approached companies interested in our activities with the Economy for the Common Good being a relatively new idea in Kenya many questions arise, which as ECG activists we are glad to answer.
We thank the international movement for the continued support as we uphold a Congolese African Proverb “Little by little grow the bananas;” for our inspiration that ECG movement and its ideals principles will thrive in Kenya and Africa.
Article by David Kimani, ECG Activist Kenya

ECG Denver/Boulder, USA

Our first local chapter in the USA was founded recently in the Denver/Boulder, at the foot of the majestic Rocky Mountains. Coordinator Gregory Adams is full of enthusiasm and already traveled once to London for an ECG business consultants training and to the Delegates Assembly in Stuttgart, Germany.
Greg is working  simultaneously for three different balance sheets for three different companies. He is also organizing a meeting with about half a dozen economists from around the world to help us with a public bank in Colorado. The local chapter is also outlining a plan to approach civic leaders in three different small towns near Denver.
Copyright Gregory Adams





Politics

Sustainability Prize for Common Good Balance Sheets

German cities of Breklum, Bordelum and Klixbüll

The three northern German municipalities of Breklum, Bordelum and Klixbüll received the Sustainability Prize awarded by Environmental Minister Anke Erdmann of the state of Schleswig-Holstein.
With this award, the Ministry of the Environment wants to promote sustainable projects in the state and create a deeper awareness for this issue. The anchoring of the UN's Sustainable Development Goals (SDGs) in the Common Good Balance Sheet is in line with the objectives of the state.





Literature Review

Essay on the Economy for the Common Good

Authors: Christian Felber and Gus Hagelberg

Looking for a more in-depth essay about the ECG? Check out this essay published for the Next Systems Project.
This paper is one of many proposals for a systemic alternative published by The Next Systems Project. These papers were commissioned in order to facilitate an informed and comprehensive discussion of “new systems,” and as part of an effort to create an comparative framework which provides a basis for evaluating system proposals according to a common set of criteria.





Events

Kick Off Event - ECG Luxembourg

June 4, 2019 in Mertzig, Luxembourg

International Conference - Call for Papers: ECG - A Common Standard for a Pluralist World?

November 28-30, 2019 in Bremen, Germany

Call for Papers
We welcome contributions from any discipline, industry, or organization in the private, public, or non-profit sectors. The conference invites research submissions, conceptual, empirical, experimental, and case studies by nature.
About the Conference
The ECG can be considered as a new approach in-line with several socio-economic and political approaches that aim to frame economic activity within ecological and social boundaries. But different to other approaches, the ECG does not aim to incorporate sustainability into the predominant rationale of profit-maximization but to embed economic activities into a broader cultural and social context and to link them with the core human values of dignity, solidarity, social justice, environmental sustainability, democracy and transparency. Recently, a growing number of scholarly works focussed on the ECG both from conceptual and empirical perspectives.
The conference aims at bringing together those scholars working on topics related to the ECG or similar concepts. It will provide a platform for a critical review, a resonance space, and a platform for networking. We also strongly encourage submissions from early career researchers, Master and PhD students.
Please go to the conference website to learn more about the conference and about submitting contributions.



The Economy for the Common Good movement is only possible because of assistance through membership fees, donations and the amazing team of volunteers spread across the globe.
You too can get involved and help:
Follow this link to subscribe to this newsletter.
If you have any feedback about this newsletter or content for the next one, please send us a note (gus.hagelberg@ecogood.org).



5- Empresas con mención de buenas practicas:

  • http://www.actionpark.es/?fbclid=IwAR0MMRvQ_aAFylbWa-8tI59SZm8wynIClqHSD0TF-FqEwRC7lP9txVLsPEk 
  • https://elperiodicodevillena.com/villena-recibe-una-mencion-por-sus-buenas-practicas-respecto-a-la-economia-del-bien-comun/?fbclid=IwAR2jQRp5zdESNKDAmd8Tz4v7ZRQydrCTBdX5k_hpcxZA1dfJPBebL6h8vCQ
  • www.uv.es/catedra-economia-be-comu
-
-
6- Mas informacion del movimiento en:
  • https://economiadelbiencomun.org/noticias/?fbclid=IwAR0ifaGR84lTWBi95Z8j84Q_mPrG0OzeIOGvbH-8RTrRpyMVJuWtPsZJJ7w
  • https://economiadelbiencomun.org/noticias/?fbclid=IwAR0ifaGR84lTWBi95Z8j84Q_mPrG0OzeIOGvbH-8RTrRpyMVJuWtPsZJJ7w  


dilluns, 4 de febrer del 2019

L'economia social i solidària en el segle XXI: un concepte en evolució. Cooperatives, B corporations i economia del bé comú Vanessa Campos-i-Climent

L'economia social i solidària en el segle XXI: un concepte en evolució. Cooperatives, B corporations i economia del bé comú
Resum
-
Totes les formes d'organització social que han existit al llarg de la història de la humanitat han satisfet les necessitats de les persones que hi formaven part de diferent manera. És a dir, han donat resposta a les tres qüestions essencials que es planteja la ciència econòmica: «què s'ha de produir?» «com s'ha de produir?» i «per a qui s'ha de produir?». L'únic tret, però, que han compartit les diferents formes d'organització social és que la unitat bàsica de producció dels béns i serveis és l'empresa. Per tant la manera en què es prenen les decisions dintre de les empreses, el joc de poder que determina quins interessos es prioritzen en cada moment, resulta clau per a entendre com es dona resposta a aquestes tres qüestions abans esmentades. Quan es planteja la necessitat d'un canvi cap a una economia que posi les persones en primer lloc, el que ens hauríem de plantejar és si hi ha una altra manera de fer empresa. Per això, en aquest article, es fa una revisió a les formes empresarials anomenades crítiques, que es basen en el qüestionament del principi capitalista segons el qual el principal objectiu de les empreses ha de ser generar com més diners millor. Revisarem i compararem què són i com sorgeixen aquestes formes empresarials crítiques: des de les cooperatives, passant per les societats laborals, les B Corp i l'economia del bé comú.
economia social i solidària;  cooperatives;  societats laborals;  B Corp;  economia del bé comú; 
Abstract
All forms of social organization that have existed throughout human history have satisfied human needs in diferent ways. That is, they have given different answers to the three basic questions considered by Economics: "what to produce?", "how to produce it?" and "for whom to produce it?" The only trait that all forms of social organization have in common is their consideration of enterprises as the basic unit of production for goods and services.

Therefore, the way decisions are made in firms – the power game forever determining which interests are given priority over others – is key to understanding how the three above-mentioned questions are resolved. As such, faced with various proposals calling for an enconomy that prioritizes people over capital, we need to consider alternative ways in which business can operate.

In light of the above, this paper reviews the wide range of business models that criticize or question the principal of investor-owned firms, ie organizations whose main goal is not to make a profit whatever the cost. The paper provides an overview and comparison detailing the origins of such business models, which include co-operatives, labour-managed firms, B Corps, and Economy for the common good.
social and solidarity economy;  co-operatives;  labour-managed firms;  B Corp;  Economy for the common good; 
Introducció
El concepte d'economia social neix a l'Anglaterra del segle xix. És la resposta que els obrers de la indústria tèxtil donen a les seves condicions de vida pèssimes. Les primeres manifestacions de l'economia social es donen a Rochdale el 1844, on els coneguts com a «Pioners de Rochdale» formaren una cooperativa de consumidors que els permetia abastir-se de queviures i parament de la llar a uns preus significativament inferiors als del mercat. Per tant, es tracta d'una resposta col·lectiva articulada des de la societat civil per a donar solució als problemes reals de la societat civil. Es tractava del plantejament d'un model econòmic alternatiu a l'economia capitalista i a l'economia marxista.
Més endavant, en el anys seixanta del segle xx, a l'Estat espanyol comença a gestar-se el model de les societats laborals. Aquest model d'empresa, que implica una forma jurídica que combina la lògica cooperativista amb la lògica d'una societat capitalista, es va desenvolupar de manera considerable durant els anys setanta i va arribar a tenir, per primera vegada, reconeixement legal amb la Llei de societats anònimes laborals de 25 d'abril de 1986 i posteriorment amb la Llei de societats laborals de 24 de març de 1997.
La realitat de les empreses socials és més recent. Aquestes no tenen una forma jurídica determinada, sinó que per ser classificades com a tal han de ser organitzacions els objectius de les quals tinguin una naturalesa doble: d'una banda economicofinancera i de l'altra banda social. Les empreses socials són molt nombroses i estan molt desenvolupades als països anglosaxons i al nord i al centre d'Europa. Les empreses socials més nombroses a l'Estat espanyol són les empreses d'inserció, les quals tenen com a principal objectiu la inserció en el mercat laboral de persones en risc d'exclusió per mitjà del treball.
El 2006, als Estats Units, un grup d'empresaris i professionals creen B lab, una organització sense ànim de lucre, amb la finalitat de desenvolupar un sistema de certificació que avaluï l'impacte de les empreses en la societat. Defineixen el concepte de B Corporation (o B Corp). Aquest concepte, però, ja no està plantejat d'acord amb la forma jurídica de l'empresa sinó del seu comportament de cara a la societat i el medi ambient.
Per la banda europea, l'any 2010, el filòleg Christian Felber publica el llibre Economia del bé comú, en el qual assenyala, tal com ja ho van fer els pioners de Rochdale a mitjan segle xix, la necessitat que l'economia posi les persones en primer terme. A partir d'aquí, proposa que les empreses i la resta d'organitzacions elaborin un balanç del bé comú per mesurar-ne l'impacte en la societat.
Amb l'objectiu d'analitzar i comparar aquestes realitats, aquest article s'estructura en tres seccions: en la primera es conceptualitzen les formes empresarials més tradicionals que conformen la realitat de l'economia social i solidària; en la segona es descriuen i analitzen les aportacions més actuals de les B Corps i l'economia del bé comú. Finalment en el punt tres es fa una anàlisi comparativa dels diferents models i s'assenyalen les conclusions principals.

1. Les empreses tradicionals de l'economia social i solidària: cooperatives i societats laborals
Com ja s'ha assenyalat en la introducció, les empreses de l'economia social i solidària que són més nombroses i tenen una trajectòria més llarga i consolidada en el temps són les cooperatives. L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI, 1995) defineix una cooperativa com a una associació voluntària de persones que s'uneixen per aconseguir les seves aspiracions econòmiques, socials i culturals a través d'una empresa de propietat conjunta i un govern democràtic.
La presa de decisions en les empreses cooperatives està basada en els valors d'ajuda mútua, coresponsabilitat, democràcia, igualtat, justícia i solidaritat, Valors dels quals emanen els set principis cooperatius que constitueixen la guia a través de la qual les empreses cooperatives duen els seus principis a la pràctica (ACI, 1995):
  1. Adhesió voluntària i oberta
  2. Gestió democràtica
  3. Dret dels socis a participar dels resultats generats per la cooperativa
  4. Autonomia i independència dels poders polítics
  5. Educació, formació i informació per als socis, directius, treballadors i representants
  6. Cooperació entre cooperatives
  7. Preocupació per la comunitat i implicació amb aquesta
     
Per quantificar el que suposen les empreses cooperatives en l'economia mundial, caldria assenyalar que d'acord amb dades incloses al World Co-operative monitor 2014, publicat conjuntament per l'ACI i l'Institut Europeu de Recerca en Cooperatives i Empreses Socials (EURICSE), les cooperatives facturaren arreu del món al llarg de l'any 2014, 2,2 trilions d'USD i ocupaven 250 milions de persones. La contribució de les empreses cooperatives a la generació d'ocupació és més que rellevant, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, ja que representa el 12% de la població ocupada als països del G-20.
Tanmateix, pel que fa al nombre de socis i d'empreses cooperatives, els Estats Units són el país del món on més persones són sòcies de cooperatives: hi ha 256 milions de socis i gairebé 30.000 cooperatives. Al Quebec (Canadà) prop del 70% de la població són socis d'alguna cooperativa. A l'Àsia, els països on les cooperatives tenen més rellevància són l'Índia i el Japó. A l'Índia, 93,7 milions de persones en són sòcies, mentre que al Japó ho són 77 milions. Cal destacar que en aquest país el 91% dels agricultors són cooperativistes. A Oceania, destaca el cas de Nova Zelanda on el 3% del PIB el produeixen les cooperatives, que copen el 95% de les exportacions de productes lactis (tant frescos com elaborats). Finalment, a Europa, el país en què les cooperatives tenen més pes és Itàlia, amb 22,5 milions de socis.
Pel que fa a l'Estat espanyol, la Llei 5/2011 de 29 de març, defineix l'economia social com el conjunt d'activitats econòmiques i empresarials que en l'àmbit privat duen a terme aquelles entitats que, de conformitat amb els anomenats (per la mateixa llei) principis orientadors, persegueixen l'interès general econòmic o social o ambdós. La Llei també enumera quines són, a l'Estat espanyol, les empreses de l'economia social.
Dintre de les anomenades for profit organizations, hi trobaríem, principalment, les cooperatives i societats laborals. Però també hi serien les mutualitats, els centres especials d'ocupació i les empreses d'inserció. D'altra banda, dintre de les anomenades not for profit organizations, hi trobem les associacions, les fundacions i les confraries de pescadors.
D'acord amb les dades de la Confederación Empresarial Española de la Economía Social (CEPES), a tot l'Estat hi havia al final de 2015, 42.929 empreses de l'economia social, que van generar el 10% del PIB. D'aquestes, 20.258, el 47,19%, eren cooperatives i 10.828, societats laborals, el 25,22%. Com s'aprecia clarament en aquestes dades, entre cooperatives i societats laborals hi ha 31.086 empreses, un 74,41% (gairebé dues terceres parts) del total d'empreses de l'economia social.
Pel que fa a l'ocupació generada i d'acord amb les estadístiques del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, les cooperatives donaven ocupació directa a 277.390 persones al final de 2015. Les societats laborals donaven ocupació de manera directa a 63.536 persones. S'estima que el total d'ocupació directa i indirecta generada per les empreses de l'economia social el 2015 era de 2.219.733 llocs de treball a tot l'Estat. En total, les empreses de l'economia social generaren el 2015 el 12,5% de l'ocupació de l'Estat, amb un 80% de contractació indefinida i un 47% d'ocupació de persones menors de 40 anys.
Per territoris, Catalunya és on les cooperatives són més nombroses; 4.138 de les 20.258, el 20,43%, de les cooperatives de l'Estat són catalanes. Segueix Andalusia amb 3.973, el 19,61%, i en tercer lloc el País Valencià amb 2.396, l'11,82%.
Figura 1. Nombre de cooperatives l'any 2015
Gràfic 1
Font: CEPES.

La distribució de l'ocupació directa generada per les cooperatives en els diferents territoris durant el 2015, d'acord amb les estadístiques del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, situa en primer lloc el País Basc, on les cooperatives ocupen 54.337 de les 277.390 persones de tot l'Estat, el 19,58%. En segon lloc, les cooperatives andaluses ocupen 43.897 persones, el 15,82%. Seguides per les cooperatives catalanes, amb 42.232 persones ocupades, el 15,22%, i les valencianes amb 37.079, el 13,37%.
Figura 2. Ocupació en cooperatives el 2015
Gràfic 2
Font: CEPES.

L'altre tipus d'empresa de l'economia social que resulta més rellevant dintre de la nostra realitat són les societats laborals (societats anònimes laborals – SAL i societats limitades laborals – SLL). Aquestes empreses tenen els mateixos requeriments de capital social mínim que les seves quasi homònimes societats capitalistes, però es diferencien d'aquestes pel fet que al menys el 51% del capital és propietat dels socis-treballadors (encara que cap soci-treballador pot tenir més del 30% del capital social), i hi poden haver socis capitalistes, mentre que els socis-treballadors poden optar entre cotitzar en el règim general de la Seguretat Social o en el d'autònoms. Les societats laborals van tenir una certa rellevància en el món de l'empresa en les dècades dels setanta i vuitanta, ja que van permetre que moltes societats capitalistes (principalment industrials) en crisi sobrevisquessin mitjançant la seva transformació en societats laborals. D'aquesta manera, les societats laborals i les cooperatives de treball associat han esdevingut tradicionalment els models d'empresa que han permès salvar llocs de treball en èpoques de crisi, com sigui que han estat les formes jurídiques que han facilitat l'existència de les anomenades empreses recuperades pels seus treballadors. Tot i això, cal assenyalar que les societats laborals són una forma d'empresa que fora de l'Estat espanyol no ha tingut el mateix desenvolupament. De fet, en molts països del món ni tan sols existeixen.
Figura 3. Nombre de societats laborals el 2015
Gràfic 3
Font: CEPES.

Des del punt de vista quantitatiu, al final de 2015 segons dades del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social hi havia a tot l'Estat 10.471 societats laborals que ocupaven 64.491 persones. Per territoris, el lloc on més societats laborals hi ha localitzades és Andalusia, amb 2.331 empreses que ocupen 12.811 persones, seguida per la Comunitat de Madrid, amb 1.154 empreses que ocupen 7.367 persones.
Figura 4. Ocupació en societats laborals el 2015
Gràfic 4
Font: CEPES.


2. La nova realitat: aportacions de les B Corp i l'economia del bé comú
Poc abans de la primera gran crisi econòmica del segle xxi, el 2006, als Estats Units un grup d'empresaris, professionals i acadèmics formen el B Lab amb la convicció que la principal finalitat de qualsevol tipus d'empresa (incloent-hi les capitalistes) no podia ser generar beneficis al preu que fora i que dintre de l'impacte que les empreses tenien en la societat i el territori calia incloure en el balanç també l'impacte social i mediambiental per tal d'avaluar correctament la sostenibilitat de les activitats empresarials. Es tracta, doncs, d'un projecte nascut i desenvolupat col·lectivament.
Per la banda europea, el 2010, amb la publicació del llibre Economia del be comú, escrit pel filòleg austríac Christian Felber, es posa en marxa també un moviment que defensa que les empreses de qualsevol tipus incorporin objectius socials i de sostenibilitat. El moviment sorgeix després de l'esclat de la crisi, amb la voluntat de donar-li resposta. En aquest cas, es tracta d'un projecte nascut en l'àmbit individual que esdevé col·lectiu, però en el qual l'impulsor exerceix un lideratge clar.
Al llarg d'aquest apartat exposarem quins són els trets més rellevants de tots dos models, comparant-los entre si, i quina aportació suposen respecte de les empreses tradicionals de l'economia social (cooperatives i societats laborals).
2.1. Les B Corporations, una força per al bé
La visió que guia la definició de B Corporation està basada en la idea que les empreses i el món dels negocis poden actuar com a força per a fer el bé en una economia globalitzada. D'aquesta manera les B Corp han de ser capaces de crear beneficis (no sols econòmics o financers) per a tots els stakeholders i no tan sols per als propietaris de l'empresa.
D'una banda, aquesta definició intenta traslladar d'alguna manera la major part dels principis i valors cooperatius a les empreses capitalistes.
D'altra banda, Freeman (2010) defineix els stakeholders com grups de persones o individus que poden afectar l'assoliment dels objectius de l'organització o veure-se'n afectats. És per això que caldria que les organitzacions els tinguessis en compte a l'hora de prendre decisions (Bryson, 2004).
Per tant, seguir aquest concepte significa ampliar els grups socials que es tenen en compte a l'hora de prendre decisions dintre d'una empresa i no limitar-se solament als grups més pròxims com poden ser els propietaris del capital i/o els treballadors. Però a diferència de les cooperatives i les societats laborals, la capacitat d'influència ja no estaria definida només per la propietat sinó també per les relacions de l'empresa amb els grups de l'entorn. Així, un grup ecologista local, per exemple, podria arribar a ser molt rellevant, encara que no formés part de la propietat de l'empresa.
Tanmateix, la definició de B Corp no va lligada a cap forma jurídica determinada; així hi ha B Corps que són cooperatives com Cabot, Coop. (Vermont, EUA) i d'altres que no ho són com Ben & Jerry's (Vermont, EUA).
D'aquesta manera, des de B Lab (una organització sense ànim de lucre) el grup promotor d'aquest moviment va impulsar un sistema complet de certificació que defineix les variables que cal tenir en compte i els instruments de mesura corresponents (indicadors) per tal d'avaluar l'impacte social i mediambiental de l'activitat empresarial. Es tracta d'un sistema que compleix tots els estàndards que requereix una auditoria; es tractaria d'una adaptació del Balanced scorecard (Kapplan & Northon, 1996), en què variables i indicadors estarien interconnectats i permetrien l'anàlisi de l'empresa com un sistema integrat. La primera empresa certificada com a B Corp va ser Balle el 8 de juny de 2007.
La certificació B Corp es va crear amb la finalitat de permetre una informació transparent als consumidors, les empreses i les administracions públiques pel que fa al comportament social i mediambiental de les empreses a les quals adquireixen productes. Així, el 23 d'abril de 2010 l'Estat de Maryland introdueix en la legislació algunes formes de tractament favorable a les empreses certificades com a B Corp perquè entén que contribueixen al bé comú de la societat.
Actualment hi ha 1.854 B Corporations arreu del món, en 150 països diferents, que operen en 130 sectors d'activitat.
En definitiva, el sistema de certificació creat per B Lab ha esdevingut una eina molt útil per tal que les empreses (amb qualsevol forma jurídica) incloguin principis i valors socials i mediambientals, la qual cosa implica incorporar, en gran mesura, els principis i valors cooperatius.
2.2. L'economia del bé comú
Per la seva banda, l'economia del bé comú també intenta que les empreses capitalistes incorporin els principis i valors de l'economia social. Com en el cas de les B Corp, també es basa en l'enfocament dels stakeholders per a dissenyar un sistema d'auditoria del bé comú. Amb aquesta auditoria es pretén avaluar el grau d'acompliment dels criteris socials. L'instrument en el qual es basa és l'anomenada matriu del bé comú, en la qual es defineixen una sèrie de variables lligades a diferents stakeholders. Aquestes variables tenen una sèrie d'indicadors associats per a mesurar-ne el grau de compliment. Actualment, la matriu del bé comú va per la cinquena versió.
La matriu del bé comú presenta els valors següents: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i participació democràtica i transparència. I els analitza tenint en compte l'impacte en els stakeholders següents: proveïdors, finançadors, empleats (incloent-hi propietaris), clients, productes, serveis, coempreses i àmbit social (regió, sobirania, generacions futures, persones i naturalesa mundial). A banda, hi ha alguns aspectes que poden penalitzar, és a dir, restar punts a la suma aconseguida anteriorment.
A diferència de la certificació de les B Corp, les variables i els indicadors no funcionen com un sistema interconnectat, sinó que hi trobem diferents seccions que van sumant puntuacions. Una altra diferència important és que mentre que l'economia del bé comú intenta abastar la certificació de territoris, municipis, administracions públiques i empreses privades (tot tipus d'organitzacions), el certificat B Corp només abasteix organitzacions del sector privat, ja que no es mesura de la mateixa manera l'impacte social del sector privat que el del sector públic.
Un altre tret diferenciador és que l'economia del bé comú és un concepte inspirat en realitats que ja existien, creat per una persona, Christian Felber, i desenvolupat posteriorment de manera col·lectiva prenent com a base el lideratge del seu creador. Tant en el cas de l'economia social i solidària com en el de B Corp es tracta de conceptes que es generen i desenvolupen de manera col·lectiva per part de la societat civil amb la voluntat de donar resposta a problemes concrets.

3. Anàlisi comparativa i conclusions
En la taula 1 es presenta un resum dels trets definitoris que caracteritzen cadascun dels tres models descrits en aquest article.
Taula 1. Resum dels tres models presentats
  Influència en decisions Forma jurídica Tipus de promotor/s
Empreses tradicionals d'economia social i solidària
Basada en la propietat
Limitada a unes formes jurídiques definides. Principalment cooperatives i societats laborals
Col·lectiu, societat civil
B Corporations
Basada en les relacions de l'empresa amb els seus stakeholders
Qualsevol forma jurídica
Col·lectiu, societat civil
Economia del bé comú
Basada en les relacions de l'empresa amb els seus stakeholders
Qualsevol forma jurídica
Christian Felber lidera aquest model i posteriorment s'hi incorporen altres persones
Font: Elaboració pròpia.

Com es pot veure clarament en la taula 1, pel que fa a la manera que té la societat d'influir en la presa de decisions de les empreses, l'enfocament tradicional de l'economia social i solidària es basa en el principi clàssic de la propietat del capital, que considera que algú pot influir en les empreses quan forma part de la propietat del capital social. L'aportació tant de les B Corp com de l'economia del bé comú modernitza aquest concepte ampliant-lo, ja que en ambdós casos es considera que es pot influir en la presa de decisions de les empreses tant si s'és propietari com si es té un alt grau d'interès i de capacitat d'influència, cosa que no necessàriament implica formar part de la propietat. Així, per exemple, uns consumidors informats i compromesos poden influir amb les seves decisions de compra en el comportament de les empreses. D'aquest primer tret, se'n deriva el segon: com que en l'economia social i solidària tradicional les persones tenen capacitat d'influència si tenen la propietat, aleshores es creen unes formes jurídiques que permeten que part de la societat civil participi en la propietat del capital social. En canvi, en els altres dos casos qualsevol forma jurídica pot esdevenir una empresa social i mediambientalment sostenible i compromesa.
Finalment, pel que fa al tipus de promotors de cadascuna de les iniciatives analitzades, només en el cas de l'economia del bé comú ens trobem amb un promotor individual que exerceix un lideratge clar en el projecte; en els altres dos casos hi ha promoció col·lectiva i lideratges compartits.
Com a principal conclusió podríem destacar que els nous models del segle xxi han contribuït a ampliar i modernitzar l'àmbit d'actuació i l'enfocament de l'economia social i solidària clàssica, si bé aquesta, en tenir un recorregut històric, està més consolidada i assentada en les societats d'arreu del món.

Bibliografia
BRYSON, J. M. (2004). «What to do when stakeholders matter: stakeholder identification and analysis techniques». Public management review. Núm. 6(1), pàg. 21-53.
FREEMAN, R. E. (2010). Strategic management: A stakeholder approach. Cambridge University Press.
JIMÉNEZ, J. C. (2005). (coord.). Un enfoque económico del Tercer Sector. Ed. Fundación ONCE.
KAPLAN, R. S; NORTON, D. P. (1996). The balanced scorecard: translating strategy into action. Harvard Business Press.
MELIÁN NAVARRO, A.; CAMPOS CLIMENT, V. (2010). «Emprendedurismo y economía social como mecanismos de inserción sociolaboral en tiempos de crisis». REVESCO. Revista de estudios cooperativos. Núm. 100, pàg. 43-67.
SANCHIS PALACIO, J. R.; CAMPOS CLIMENT, V. (2007). «La dirección estratégica en la economía social: utilización de herramientas de análisis estratégico en las cooperativas». CIRIEC-España, revista de economía pública, social y cooperativa. Núm. 59, pàg. 237-258.
SANCHIS PALACIO, J. R.; CAMPOS CLIMENT, V. (2008). «La innovación social en la empresa: el caso de las cooperativas y de las empresas de economía social en España». Economía industrial. Núm. 368, pàg. 187-196.

Webgrafia
https://www.bcorporation.net/ (Data de consulta: 26.08.2016)
http://www.cepes.es/ (Data de consulta: 31/08/2016)
http://economia-del-bien-comun.org/es (Data de consulta: 26/08/2016)
http://www.empleo.gob.es/es/estadisticas/index.htm (Data de consulta: 31/08/2016)
http://ica.coop/ (Data de consulta: 17/08/2016)

Sobre l'autora
Vanessa Campos i ClimentVanessa Campos-i-Climent
Professora ajudant doctora del Departament de Direcció d'Empreses. Universitat de València
Es va doctorar en Economia Social (especialitat Cooperatives) l'any 2011 i va ser la primera persona que va obtenir el títol en el programa de doctorat d'Economia Social de la Universitat de València, pioner a Europa. Fins a l'any 2010 va exercir com a economista en el sector privat, en l'àrea de consultoria estratègica d'empreses. Actualment és professora ajudant doctora de la Facultat d'Economia de la Universitat de València. Des de l'any 2001 publica articles científics sobre empreses socials, cooperativisme i crèdit cooperatiu, i ha participat també en diversos projectes d'investigació d'àmbit estatal i internacional. Darrerament ha publicat els llibres Caixa Popular. Un model de banca cooperativa, social i diferent i El modelo Consum, una cooperativa responsable y sostenible» ambdós a Vincle Editorial.
http://oikonomics.uoc.edu/divulgacio/oikonomics/ca/numero06/dossier/vcampos.html


dissabte, 2 de febrer del 2019

Adela Suñer: "L'Economia del Bé Comú és una forma coherent de fer economia"

Adela Suñer: "L'Economia del Bé Comú és una forma coherent de fer economia"

Autor/a: 
Anna Parisi
Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

El 2010 l'economista austríac Christian Felber va plantejar el model econòmic de l'Economia del Bé Comú. Parlem amb Adela Suñer, membre de l'Associació Catalana per al Foment de l'Economia pel Bé Comú.

Que és l'Economia del Bé Comú?

És una manera coherent de fer economia. Perquè és coherent? Perquè té en compte valors. Uns valors universals reconeguts en la majoria de les constitucions, i uns valors que la majoria de les persones senten internament: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i participació democràtica i transparència... Com a resultat, en surt una economia que no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà per assolir el bé comú, que, de fet, és la finalitat de tota comunitat.

Quina és la realitat que tenim a Catalunya?

Els anys, i la crisi, ens han mostrat, a Catalunya i arreu, una economia que mira constantment a pèrdues i guanys. Però analitzant bé el que ha passat ens adonem que no ha estat coherent per a tots. Hi ha hagut pèrdues, i també uns grans guanys, però l'enriquiment ha estat molt desigual. Poques persones posseeixen tanta riquesa com tota la resta de la població del món. Això passa perquè tenim una manera no coherent de fer economia.

I quina és la proposta de l'Economia del Bé Comú?

És una proposta pràctica, de funcionament, i que va molt més enllà de la responsabilitat social corporativa. Es dirigeix a 4 perfils. Als governs, les empreses, les institucions i la ciutadania. Als governs se'ls demana que legislin per limitar la desigualtat, per promoure la democratització de les grans empreses, per la creació de lleis laborals, la regularització dels horaris, ... Cal tenir en compte que la guanyadora del premi Nobel d'economia Elinor Ostrom (la primera dona a rebre aquest guardó) ho va fer precisament pels seus estudis sobre els Béns Comuns: són aquells béns bàsics per la societat que han de ser comuns i per tant gestionats democràticament, de forma participada.
En l'àmbit de les grans empreses s'aposta per la propietat mixta, que fomenta la participació dels treballadors i treballadores. Cal tenir en compte que la participació implica drets, però també deures; implica democràcia, però també responsabilitat. L'Economa del Bé Comú aporta una visió molt àmplia de l'economia, en la que tot ha de passar pel filtre dels valors. .
A les institucions, públiques i privades, l'EBC proposa el balanç del bé comú. És un instrument a través del qual les empreses, ajuntaments i organitzacions de tot tipus poden mesurar els seus impactes sobre el bé comú. Igual que el balanç i el compte d'explotació, considerem que el balanç del bé comú hauria de ser obligatori.

Com es realitza un balanç del bé comu?

És una forma de revisar l'activitat mirant com es tracten els 5 valors principals, dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i participació democràtica i transparència, en cadascun dels grups d'interès: empreses proveïdores, entitats de finançament, treballadors i treballadores, clientela, medi ambient, i la societat on es troba l'empresa. S'analitza quines accions fa o no fa l'empresa, es relaciona amb fites i objectius, i tot això dóna lloc a uns indicadors. Es genera una puntuació que defineix un diagnòstic de l'empresa. A partir d'aquí s'elabora un pla que marca l'itinerari d'accions per millorar i produïr més be comú.

I quin és el paper de la ciutadania?

A la ciutadania li demanen que miri més enllà: cal buscar dades d'amb qui treballes i on compres. La ciutadania ara no té prou informació sobre les empreses i no està educada per demanar-la. En termes globals, promovem un procés de canvi social en tots els àmbits, i això és un procés lent.

Com va començar a Catalunya?

El moviment de l'Economia del Bé Comú té 6 anys. A Catalunya l'Associació existeix des de fa 3 anys. Ens vam crear a partir del que li diem un "camp d'energia", un col·lectiu de persones interessades a aprendre i difondre l'Economia del Bé Comú. La nostra activitat principal és difondre l'Economia del Bé Comú i donar suport i acompanyament a les organitzacions interessades a fer el Balanç del Bé Comú. Tant el moviment com nosaltres estem en fase pionera. Actualment, entre empreses i particulars som uns 80, dels quals una veintena de més actius. Som un perfil de persones d'edats i professions diverses. Estem organitzats en 3 equips de treballs que s'ocupen de la difusió i acollida de voluntaris, acompanyament a institucions, i coordinació. A part, la gent es pot vincular a l'Associació com a "simpatitzant", una figura que creiem que ens apropa molt a les persones.

Quines tasques desenvolupeu?

La nostra tasca de difusió la fem a través de conferències, seminaris i xerrades. L'acompanyament a institucions per la realització del Balanç del Bé Comú el fem a demanda, i també amb iniciatives nostres com un Balanç del Bé Comú per a pimes. Hem trobat ajuntaments molt receptius, i estem treballant amb alguns de petits.Com he dit estem en una fase pionera i es tracta d'anar caminant. Considerem que ara és molt important fer difusió i sensibilització. Des de la Universitat de Barcelona cada any realitzen treballs de grau sobre l'Economia del Bé Comú. En Christian Felber ve bastant sovint, i intentarem que el desembre vingui en un acte que estem preparant sobre experiències i bones pràctiques.

A quines dificultats heu de fer front?

Crec que encara hi ha una cultura ciutadana que no és propera a la participació: potser per qüestions culturals, la ciutadania està molt acostumada a la indiferència, la passivitat, la comoditat... Per a mi la dificultat principal és aconseguir aquest canvi cultural, i que el ciutadà i la ciutadana mitjos s'activin i participin en les qüestions d'interès comú.
L'altre gran problema és la resistència al canvi que tenen les grans organitzacions.

Quines són les principals fites assolides?

Una fita és sense dubte el dictamen favorable del parlament europeu el setembre de 2015, per la creació d'un mercat ètic europeu, que recomana els estats a legislar seguint els paràmetres de l'economia del bé comú. El febrer de 2017 la Generalitat Valenciana ha emes també un ordre de suport a l'Economia del Bé Comú. I s'acaba de crear al juny la Càtedra Per l'Economia del Bé Comú a la Universitat de València.

Un bon moment de la vostra trajectòria com a associació?

La celebració de la trobada internacional d'associacions d'Economia de Bé Comú, a Barcelona, el maig de 2016, amb la col·laboració de la UB i la casa de Sant Felip Neri. Actualment hi ha associacions a molts països, tot i que és a Àustria i Alemanya, a on va néixer, on el moviment està més fort. Nosaltres convidem a totes les persones que vulguin col·laborar amb nosaltres per aconseguir institucions més democràtiques i un model econòmic amb valors, i entrar a la web i fer-se simpatitzants; això multiplica l'energia a favor del bé comú!