INFORMACIÓN EN MATERIA DE SOSTENIBILIDAD

 

INFORMACIÓN EN MATERIA DE SOSTENIBILIDAD 

 

 ¿Cómo opinan los auditores de la información sobre sostenibilidad? Una propuesta novedosa de informe de verificación en Europa 

• Estibaliz Goicoechea Zulaica Universidad de Deusto, España https://orcid.org/0000-0002-5145-1771
• Fernando Gómez-Bezares Pascual Universidad de Deusto, España https://orcid.org/0000-0002-9812-7303
• Leire Alcañiz González Universidad de Deusto, España https://orcid.org/0000-0002-4765-7953

DOI: https://doi.org/10.18543/bee.2427

Palabras clave: Directiva 2014/95/UE, propuesta Directiva, información sobre sostenibilidad, informe de auditoría, información no financiera

Resumen

La información sobre sostenibilidad y su credibilidad son objeto de un interés internacional creciente. La actual Directiva 2014/95/UE de información no financiera va a ser sustituida por la Directiva de información corporativa en materia de sostenibilidad con el objetivo de mejorar la comparabilidad, relevancia y credibilidad de la información no financiera reportada en el entorno europeo. En el presente artículo analizamos ambas Directivas, otras iniciativas internacionales en materia de información sobre sostenibilidad, así como la situación presente y futura de la verificación de dicha información. Además, proponemos un informe de auditoría novedoso para la información no financiera basado en una encuesta a auditores y usuarios en España. Nuestra propuesta puede mejorar la comunicación entre auditores y usuarios y favorecer la confianza de los grupos de interés en la información sobre sostenibilidad reportada.

Recibido: 30 abril 2022
Aceptado: 30 mayo 2022

Biografía del autor/a

Estibaliz Goicoechea Zulaica, Universidad de Deusto, España

Profesora en el área de Finanzas en la Universidad de Deusto en Bilbao. Sus principales áreas de investigación son: auditoría, informes corporativos, información no financiera y sostenibilidad. Ha publicado artículos, entre otras revistas, en Sustainability, International Journal of Financial Studies y Boletín de Estudios Económicos. Es miembro del Equipo de Investigación en Finanzas de la DBS. Ha trabajado en auditoría en una Big4 y como responsable del departamento de administración en un grupo industrial internacional cotizado.

Fernando Gómez-Bezares Pascual, Universidad de Deusto, España

Catedrático Emérito de Finanzas en la Universidad de Deusto en Bilbao. Sus principales áreas de investigación son: responsabilidad social corporativa, evaluación del desempeño, eficiencia del mercado, valoración de activos, finanzas corporativas e informes corporativos. Ha publicado artículos, entre otras revistas, en Journal of Behavioral Finance, Boletín de Estudios Económicos, The European Journal of Finance, Business Ethics: A European Review, Accounting Forum, Cogent Economics & Finance, Spanish Journal of Finance and Accounting, Sustainability, Journal of Cleaner Production y Applied Economics Letters. Es miembro del Equipo de Investigación en Finanzas de la DBS. Es autor de 25 libros y más de cien artículos. Fue cofundador y primer presidente de la Asociación Española de Finanzas (AEFIN). Ha sido vicepresidente de Spainsif (Foro Español de Inversión Sostenible y Responsable). Ha formado parte del Comité de Dirección del Boletín de Estudios Económicos.

Leire Alcañiz González, Universidad de Deusto, España

Profesora titular en el Departamento de Finanzas y Economía, además de Coordinadora del grado de ADE en el campus de Bilbao de la Universidad de Deusto. Sus principales áreas de investigación son: contabilidad social, capital intelectual, responsabilidad social corporativa y pensamiento humanista. Ha publicado artículos, entre otras revistas, en Accounting Forum, Journal of Business Ethics, Journal of Technology Management & Innovation, The European Journal of Finance, Boletín de Estudios Económicos y Human System Management. Es miembro del equipo Humanism in Management and Economics de la DBS.

Citas

Accountability. (2008a). AA1000 AccountAbility Assurance Standard. https://www.accountability.org

Accountability. (2008b). AA1000 AccountAbility Principles Standard. https://www.accountability.org

Accountancy Europe. (2020a). Setting up for high-quality non-financial Information Assurance in Europe. https://www.accountancyeurope.eu/publications/setting-out-high-quality-non-financial-information-assurance-in-europe/

Accountancy Europe. (2020b). Towards reliable Non financial Information across Europe. https://www.accountancyeurope.eu/wp-content/uploads/Accountancy-Europe-Towards-reliable-non-financial-information-in-EU_1.pdf

Akther, T., & Xu, F. (2020). Existence of the Audit Expectation Gap and Its Impact on Stakeholders’ Confidence: The Moderating Role of the Financial Reporting Council. International Journal of Financial Studies 8(1), 4. https://doi.org/10.3390/ijfs8010004

Baumüller, J., & Grbenic, S. (2021). Moving from non-financial to sustainability reporting: analyzing the EU Commission’s proposal for a Corporate Sustainability Reporting Directive (CSRD). Facta Universitatis Series: Economics and Organization, 18(4), 369-381. https://doi.org/10.22190/FUEO210817026B

Biondi, L., & Bracci, E. (2018). Sustainability, Popular and Integrated Reporting in the Public Sector: A Fad and Fashion Perspective. Sustainability, 10(9), 3112. https://doi.org/10.3390/su10093112

Carcello, J.V. (2012). What do investors want from the standard audit report? Results of a survey of investors conducted by the PCAOB’s investor advisory group. The CPA Journal, 82(1), 22–28. https://search.proquest.com/docview/923404666?

Cheng, M., Green, W., Conradie, P., Konishi, N., & Romi, A. (2014). The International Integrated Reporting Framework: Key Issues and Future Research Opportunities. Journal of International Financial Management & Accounting, 25(1), 90–119. https://doi.org/10.1111/jifm.12015

Church, B.K., Davis, S.M., & McCracken, S.A. (2008). The auditor’s reporting model. Current research synthesis and implications. Accounting Horizons, 22(1), 69–90. https://doi.org/10.2308/acch.2008.22.1.69

Cohen, J.R., & Simnett, R. (2015). CSR and Assurance Services: A Research Agenda. Auditing: A Journal of Practice & Theory, 34(1), 59–74. https://ssrn.com/abstract=2463837

Comisión Europea (CE). (2021). Questions and Answers: Corporate Sustainability Reporting Directive proposal. https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/QANDA_21_1806

Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). (2013). Circular 5/2013, de 12 de junio, de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, que establece los modelos de informe anual de gobierno corporativo de las sociedades anónimas cotizadas, de las cajas de ahorros y de otras entidades que emitan valores admitidos a negociación en mercados oficiales de valores. (BOE núm. 150, de 24 de junio de 2013), pp.129833-129854. https://www.boe.es/buscar/pdf/2013/BOE-A-2013-6805-consolidado.pdf

De Villiers, C., Rinaldi, L., & Unerman, J. (2014). Integrated Reporting: Insights, gaps and an agenda for future research. Accounting, Auditing & Accountability Journal, 27(7), 1042–1067. https://doi.org/10.1108/AAAJ-06-2014-1736

Dumay, J., & Guthrie, J. (2017). Involuntary disclosure of intellectual capital: is it relevant?. Journal of Intellectual Capital, 18(1), 29-44. https://doi.org/10.1108/JIC-10-2016-0102

Eccles, R.G., Krzus, M.P., & Watson, L.A. (2012). Integrated Reporting Requires Integrated Assurance. In J. Oringel (Ed.), Effective Auditing for Corporates: Key Developments in Practice and Procedures (161-178). Bloomsbury Information Ltd.

España. Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de cuentas. Boletín Oficial del Estado, 173, de 21 de julio de 2015). https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2015-8147

España. Ley 11/2018, de 28 de diciembre, por la que se modifica el Código de Comercio, el texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, y la Ley 22/2015, de 20 de julio, de Auditoría de Cuentas, en materia de información no financiera y diversidad. ( Boletín Oficial del Estado, 314, de 29 de diciembre de 2018), pp.129833-129854. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2018-17989

Federation of European Accountants (FEE). (2015). The future of Corporate Reporting. https://www.accountancyeurope.eu/publications/future-corp-rep/

García Sánchez, I. M., Martín Zamora, M. P., & Rodríguez Ariza, L. (2020). La obligación de ser socialmente transparente: el estado de información no financiera. Revista de Contabilidad y Tributación, 443, 155-192. https://doi.org/10.51302/rcyt.2020.3571

Global Reporting Initiative (GRI). (2021a). GRI Standards. https://www.globalreporting.org

Global Reporting Initiative (GRI). (2021b). We are GRI. https://www.globalreporting.org

Global Reporting Initiative (GRI). (2022). IFRS Foundation and GRI to align capital market and multi-stakeholder standards. https://www.globalreporting.org/about-gri/news-center/ifrs-foundation-and-gri-to-align-capital-market-and-multi-stake-holder-standards/

Goicoechea, E., Gómez-Bezares, F., & Ugarte, J. V. (2019). Integrated reporting assurance: Perceptions of auditors and users in Spain. Sustainability, 11(3), 713-732. https://doi.org/10.3390/su11030713

Goicoechea, E., Gómez-Bezares, F., & Goitia-Berriozabal, L. (2020). Novedades y retos en materia de información no financiera y auditoría. Boletín de Estudios Económicos, 75(230), 321-350.

Goicoechea, E., Gómez-Bezares, F., & Ugarte, J. V. (2021). Improving Audit Reports: A Consensus between Auditors and Users. International Journal of Financial Studies, 9(2), 25. https://doi.org/10.3390/ijfs9020025

Goicoechea, E. (2022). Una propuesta de informe de auditoría en España. Necesidades detectadas y nuevos modelos de información corporativa. (Tesis doctoral pendiente de publicar en Internet). Universidad de Deusto.

Gómez-Bezares, F., & Goicoechea, E. (2013): El futuro modelo de información corporativa. ¿Deben opinar los auditores sobre el informe integrado? Revista Visión Contable, (11), Enero-diciembre, 229-264.

Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC). (2016). Norma Interna cional de Auditoría (NIA-ES) 701. Cuestiones Claves de Auditoría. http://www.icac.gob.es

Instituto de Contabilidad y Auditoría de Cuentas (ICAC). (2021). Norma Internacional de Auditoría (NIA-ES) 700 (revisada). Formación de la Opinión y Emisión del Informe de Auditoría sobre los Estados Financieros. http://www.icac.gob.es

International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB). (2011). Enhancing the value of auditor reporting: Exploring options for change. https://www.ifac.org/system/files/publications/exposure-drafts/CP_Auditor_Reporting-Final.pdf

International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB). (2013). International Standard on Assurance Engagements (ISAE) 3000 (revised): Assurance Engagements other than audits or reviews of historical financial information. https://www.ifac.org/_flysystem/azure-private/publications/files/ISAE%203000%20Revised%20-%20for%20IAASB.pdf

International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB). (2016). Supporting Credibility and Trust in Emerging Forms of External Reporting: Ten Key Challenges for Assurance Engagements. https://www.ifac.org/system/files/publications/files/IAASB-Discussion-Paper-Integrated-Reporting_0.pdf

International Financial Reporting Standards (IFRS) Foundation. (2021). About the International Sustainability Standards Board. https://www.ifrs.org/groups/international-sustainability-standards-board/

International Integrated Reporting Council (IIRC). (2020). Statement of Intent to Work Together Towards Comprehensive Corporate Reporting. https://integratedreporting.org/resource/statement-of-intent-to-work-together-towards-comprehensive-corporate-reporting

International Integrated Reporting Council (IIRC). (2021). International Framework (Revised). https://www.integratedreporting.org/resource/international-ir-framework/

International Sustainability Standards Board (ISSB). (2022a). [Draft] IFRS S1 General Requirements for Disclosure of Sustainability-related Financial Information. https://www.ifrs.org/content/dam/ifrs/project/general-sustainability-related-disclosures/exposure-draft-ifrs-s1-general-requirements-for-disclosure-of-sustainability-related-financial-information.pdf

International Sustainability Standards Board (ISSB). (2022b). [Draft] IFRS S2 Climate-related Disclosures. https://www.ifrs.org/content/dam/ifrs/project/climate-related-disclosures/issb-exposure-draft-2022-2-climate-related-disclosures.pdf

KPMG. (2017). The Road Ahead. The KPMG Survey of Corporate Responsibility Reporting 2017. https://assets.kpmg.com/content/dam/kpmg/xx/pdf/2017/10/kpmg-survey-of-corporate-responsibility-reporting-2017.pdf

Krasodomska, J., Simnett, R., & Street, D. L. (2021). Extended external reporting assurance: Current practices and challenges. Journal of International Financial Management & Accounting, 32(1), 104-142. https://doi.org/10.1111/jifm.12127

La Torre, M., Sabelfeld, S., Blomkvist, M., Tarquinio, L., & Dumay, J. (2018). Harmonising non-financial reporting regulation in Europe. Meditari Accountancy Research, 26(4), 598-621. https://doi.org/10.1108/MEDAR-02-2018-0290

Maastricht Accounting Auditing and Information Management Research Center (MARC). (2011). A framework for extended audit reporting. https://www.accaglobal.com/gb/en/technical-activities/technical-resources-search/2011/july/extended-audit-reporting.html

Miralles-Quirós, M. M., Miralles-Quirós, J. L., & Daza-Izquierdo, J. (2021). The assurance of sustainability reports and their impact on stock market prices. Cuadernos de Gestión, 21(1), 47-60. https://doi.org/10.5295/cdg.201262mm

Mock, T. J., Bédard, J., Coram, P., Davis, S., Espahbodi, R., & Warne, R. (2013). The audit reporting model: Current research synthesis and implications. Auditing: A Journal of Practice & Theory, 32(1), 323–51. https://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=2141924

Porter, B. (1993). An empirical study of the audit expectation-performance gap. Accounting and Business Research, 24(93), 49–68. https://doi.org/10.1080/00014788.1993.9729463

Seguí-Mas, E., Polo-Garrido, F., & Bollas-Araya, H. M. (2018). Sustainability assurance in socially-sensitive sectors: A worldwide analysis of the financial services industry. Sustainability, 10(8), 2777. https://doi.org/10.3390/su10082777

Simnett, R. (2012). Assurance of sustainability reports: Revision of ISAE 3000 and associated research opportunities. Sustainability Accounting, Management and Policy Journal, 3(1), 89-98. https://doi.org/10.1108/20408021211223570

Simnett, R., & Huggins, A.L. (2015). Integrated reporting and assurance: where can research add value? Sustainability Accounting, Management and Policy Journal, 6(1), 29–53. https://doi.org/10.1108/SAMPJ-09-2014-0053

Stawinoga, M., & Velte, P. (2017). Empirical Evidence of the Disclosure and Assurance of Integrated Reporting - A Content Analysis of the IIRC Examples Database. Social Science Research Network: Rochester, NY.

Unión Europea (UE). (2014a). Directiva 2014/95/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de octubre de 2014, por la que se modifica la Directiva 2013/34/ UE en lo que respecta a la divulgación de información no financiera e información sobre diversidad por parte de determinadas grandes empresas y determinados grupos. Diario Oficial de la Unión Europea L 330. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=CELEX%3A32014L0095

Unión Europea (UE. (2014b). Directiva 2014/56/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 16 de abril de 2014 por la que se modifica la Directiva 2006/43/CE relativa a la auditoría legal de las cuentas anuales y de las cuentas consolidadas. Diario Oficial de la Unión Europea L 158/196. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:32014L0056&from=RO

Unión Europea (UE). (2020a). Summary Report on the Public Consultation on the Review of the Non-Financial Reporting Directive, 20 February 2020 – 11 June 2020. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/PDF/?uri=PI_COM:Ares(2020)3997889&from=EN

Unión Europea (UE). (2020b). Reglamento (UE) 2020/852 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 18 de junio de 2020 relativo al establecimiento de un marco para facilitar las inversiones sostenibles y por el que se modifica el Reglamento (UE) 2019/2088. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2020-80947

Unión Europea (UE). (2021). Propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo por la que se modifican la Directiva 2013/34/UE, la Directiva 2004/109/ CE, la Directiva 2006/43/CE y el Reglamento (UE) n.º 537/2014, por lo que respecta a la información corporativa en materia de sostenibilidad. https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52021PC0189&from=ES

Value Reporting Foundation (VRF). (2021). IIRC and SASB form the Value Reporting Foundation. https://www.valuereportingfoundation.org/news/iirc-and-sasb-form-the-value-reportingfoundation-providing-comprehensive-suite-oftools-to-assess-manage-and-communicate-value/

Value Reporting Foundation (VRF). (2022). Integrated Reporting Framework and the IFRS Foundation. https://www.integratedreporting.org/news/integrated-reporting-articulating-a-future-path/

Vanstraelen, A., Schelleman, C., Meuwissen, R., & Hofmann, I. (2012). The Audit Reporting Debate: Seemingly Intractable Problems and Feasible Solutions. European Accounting Review, 21(2), 193–215. https://doi.org/10.1080/09638180.2012.687506

Venter, E. R., & van Eck, L. (2021). Research on extended external reporting as-surance: Trends, themes, and opportunities. Journal of International Financial Management & Accounting, 32(1), 63-103. https://doi.org/10.1111/jifm.12125

•  https://auditoriainformesnofinancieros.blogspot.com/2023/08/informacion-en-materia-de_1.html 
• https://auditoriainformesnofinancieros.blogspot.com/2023/08/la-verificacion-externa-de-los-informes.html 
• https://auditoriainformesnofinancieros.blogspot.com/2023/08/esrs-new-chapter-in-sustainability.html 
• https://auditoriainformesnofinancieros.blogspot.com/2023/08/requisitos-mas-estrictos-de-informacion.html

Más fuertes y más necesarios que nunca - Noticias de la Asamblea de Delegados de ECG 2023

 

 Más fuertes y más necesarios que nunca - Noticias de la Asamblea de Delegados de ECG 2023

En su presentación, Felber insistió mucho en la urgencia de las organizaciones no gubernamentales mundiales que aspiran a proteger el bienestar de la Tierra. Tres modelos analíticos dominan el discurso público, indicando claramente la urgencia de actuar: los límites planetarios, el día de sobregiro global y la huella ecológica. El fundador del ECG pidió a los miembros que vincularan la idea del ECG a esos modelos, pero se mostró preocupado por el hecho de que la comunidad científica se centre actualmente demasiado en el análisis y demasiado poco en modelos alternativos y prácticas concretas como:

1.     El producto del bien común (participación de los ciudadanos)

2.     . El Balance del Bien Común (vinculación de los niveles micro y macro de la economía a través de las normas mundiales de información del SIR)

3.     . La idea de un presupuesto de consumo ecológico individual pero limitado


En la segunda parte de su discurso, Christian señaló una enorme amenaza para las democracias: la creciente polarización de la sociedad, que él define como "la reducción de un debate público a dos polos, haciendo invisibles todos los matices intermedios". Como ejemplo, puso el clásico estereotipo económico de "o capitalismo o socialismo". Felber concluyó su presentación con un mensaje esperanzador:


    "El ECG ofrece un modelo intermedio atractivo y moderado. Si abrimos este espectro y hacemos visibles -e incluso votables- las alternativas, estaremos despolarizando activamente el discurso público". El argumento a favor de la idea del Bien Común es cada vez más fuerte".

En la segunda ponencia de la jornada inaugural, Luciana Cornaglia, miembro de la Junta Directiva del ECG, presentó algunas ideas apasionantes sobre los factores que impulsan el ECG en América Latina. Mientras que en Europa el Balance del Bien Común es la herramienta número uno para difundir la idea del ECG, en América Latina es más bien la idea del Producto Común la que está resonando con más fuerza. Una de las razones es que los modelos tradicionales de sociedad de los más de 800 pueblos originarios y tradicionales que viven en la región coinciden en gran medida con el modelo de la Economía del Bien Común. Como el respeto, el equilibrio y la armonía con la naturaleza. Luciana afirmó que debemos aprovechar la oportunidad para aprender de la sabiduría de los pueblos indígenas y tomar de cada cultura lo que es mejor para la economía del futuro. El ejercicio del grupo latinoamericano de desarrollar un Producto del Bien Común también subrayó que en todo el mundo es necesario desarrollar prototipos individuales del CGP. No existe un CGP universal.


Bridget Knapper, miembro de la Junta Directiva, presentó una herramienta para ayudar al movimiento a desarrollar, alinear y ejecutar una estrategia coherente y orientada a objetivos: la llamada "Teoría del cambio". La herramienta digital se basa en los objetivos estratégicos que fueron creados y priorizados por el movimiento en la DA 2019, dando lugar a los cinco objetivos principales del ECG, que guían, por ejemplo, nuestra formulación de políticas y financiación. 

La "Teoría del cambio" es una útil visualización de nuestra estrategia destinada a dar a los miembros la oportunidad de identificar dónde y cómo el trabajo que realizan en las secciones locales y los centros contribuye a los distintos objetivos de nuestra organización.

The Delegates Assembly (DA) is the movement’s biggest gathering. Once a year delegates from more than 170 local chapters across 35 countries are invited to vote on key questions of our globally growing organization, sharing ideas and new tools or simply network with likeminded people from around the world in a three-day online event. This year’s DA took place from Jun 29 until July 1, with highly valuable information and content.

Christian Felber opened the keynote with a strong message: “Our movement is needed more than ever. And it is getting more and more into shape. We are largely an organization of volunteers – which is one of our biggest strengths –and at the same time we are becoming a more and more professionalized international NGO with international impact.”

In his presentation, Felber strongly emphasized the urgency of global non-governmental organizations that aim to protect the wellbeing of the Earth. Three analytical models dominate the public discourse, clearly indicating the urgency of action:  the planetary boundaries, the global overshoot day and the ecological footprint. The founder of the ECG called on the members to link the idea of the ECG to those models but was concerned that the scientific community currently focuses too much on the analysis and too little on alternative models and concrete practices such as:

 

L’ACFEBC signa conveni de patrocini amb Citilab, que cedeix l’espai per celebrar la primera jornada #Innovalors

L’espai Citilab de Cornellà de Llobregat serà la seu de la primera Jornada #Innovalors, que tindrà lloc el 15 de juny de 2023. Javier González, director gerent d’aquest laboratori ciutadà per a la innovació social i digital, i Jordi Mora, president de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú (ACFEBC), ho han certificat aquest 2 de juny amb la signatura del conveni de patrocini.

Creat el 1997 i ubicat des del 2007 a la Fàbrica de Can Suris de Cornellà, Citilab és un centre digital d’innovació ciutadana per a la difusió i el foment de la Societat del Coneixement. Explora i difon l’impacte digital en el pensament creatiu, el disseny i la innovació que sorgeixen de la cultura digital. És per aquest motiu, tal com destaca Jordi Mora, que es converteix en l’espai idoni per allotjar la jornada Innovació per a la sostenibilitat en la indústria. Startups transformant l’economia.

Javier González ha explicat que Citilab és una barreja entre un centre de formació, un centre de recerca i una incubadora d’iniciatives empresarials i socials, amb l’objectiu de servir de motor i referent d’una nova societat del coneixement inclusiva i cohesionada, fomentant la innovació tecnològica i social i creant valor, coneixement i noves oportunitats en xarxa.

Amb la signatura d’aquest conveni, Citilab se suma al grup d’empreses patrocinadores de la jornada, encapçalades per Majoral, Setram, Basetis, Can Cet i Fotovol. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) hi participa també com a coorganitzadora de l’esdeveniment.

La jornada del 15 de juny

Amb el títol Innovació per a la sostenibilitat en la indústria. Startups transformant l’economia, la jornada del 15 de juny pretén posar el focus en els reptes que té la indústria catalana per fer front a les noves exigències de sostenibilitat mediambiental i social del mercat en un context cada vegada més tecnològic. L’experta en innovació i tecnologia Àurea Rodríguez, autora del llibre «Antes muerta que analógica», protagonitzarà la ponència Per què la innovació ens fa feliços? A continació comptarem amb la taula rodona Cap a una indústria catalana sostenible. Reptes i oportunitats. Després del resum de les conclusions, tancarà la jornada el lliurament dels primers guardons Innovalor a empreses que desenvolupen bones pràctiques.

Els valors de CitiLab

Citilab es dedica a fomentar la societat del coneixement, divulgant les noves tecnologies, i les noves relacions entre societat, art, ciència i TIC. S’orienta també a apropar al gran públic les últimes innovacions tecnològiques d’Internet en totes les seves manifestacions, així com a mantenir la cohesió social dintre la cultura digital, facilitant l’accés democràtic a la informació i fomentant la utilització de les noves tecnologies.

https://wordpress.com/post/economiadelbiencomunbcn.wordpress.com/386

 

 

JORDI MORA RIERA

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA PER AL FOMENT DE L’ECONOMIA DEL BÉ COMÚ

“Els diners han de ser un mitjà, no un objectiu”

No es jutja el fet de tenir beneficis, però sí que es vol assegurar que sempre s’aconsegueixin vetllant pel bé comú

Només serà possible el creixement si hi som tots, en el sentit que hem de poder créixer junts i justament

Irene Casellas - barcelona

És compatible el concepte d’una economia per al bé comú amb un sistema econòmic com el capitalisme actual?

Aquesta és una de les preguntes que posarem sobre la taula a la primera de les jornades Innovalors, que se celebrarà dijous vinent a l’espai Citilab de Cornellà de Llobregat. L’economia del bé comú va néixer el 2010 de la mà de l’austríac Christian Felber. Aquest economista va observar que en les principals economies del món les constitucions dels diferents països miraven de preservar els drets i els principis de la solidaritat i la dignitat humana. Però en el moment en què va aparèixer la crisi econòmica, financera i immobiliària de l’any 2008, una crisi sostinguda en el temps que ha patit sobretot la ciutadania, van ser empreses com els bancs les que van ser rescatades. No es va veure la voluntat de batallar per la dignitat humana i per la justícia social i la solidaritat. En aquell moment, ell proposa un nou model econòmic en què el diner té com a importància ser un mitjà per aconseguir beneficis per a un bé comú, i no pas un objectiu en si mateix. Aquest és el principi bàsic.

 Llavors, què es considera exactament el bé comú?

Normalment, la salut de les economies es mesura amb el producte interior brut i per tant es consideren pròsperes aquelles economies o aquells països en funció de com evoluciona aquest indicador. Però amb les dades del PIB no se sap si darrere del creixement econòmic hi ha actuacions en contra del medi ambient, que hagin provocat que estigui menys conservat, o bé que no es tinguin en compte aspectes socials i laborals. Fins ara el model econòmic consisteix a buscar el màxim benefici i lluitar contra la competència per aconseguir-lo. Nosaltres pensem que el diner és necessari per poder viure, per poder pagar salaris i perquè les empreses convisquin entre elles. I al mateix temps defensem que cal mirar de col·laborar pel bé comú, perquè tothom se’n pugui beneficiar. 

Però com es pot convèncer una empresa que el més important no és obtenir beneficis?

La qüestió és que no s’ha de convèncer només les empreses, s’ha de convèncer tothom. Aquesta és una de les virtuts de l’economia del bé comú, que és un moviment que va de baix cap a dalt. Només ho farem possible en el moment en què siguem capaços de portar aquest model als diferents espais que poden tenir incidència en la nostra societat. En aquest sentit, és un model que s’ha portat a l’àmbit educatiu, perquè les noves generacions siguin cada vegada més conscients d’aquests valors que s’estan buscant. També està adreçat a les persones i a les organitzacions. S’ha d’aconseguir que les empreses d’avui en dia, en aquest món capitalista, també segueixin aquests valors. El món municipal, per la seva proximitat, és el que d’alguna manera té una major incidència en la vida diària dels ciutadans, i s’hi està treballant. Aquest és un model econòmic que es diferencia de les economies més solidàries, com les cooperatives, en el fet que vol irrompre en el món capitalista. No es jutja el fet que una empresa pugui tenir un compte de pèrdues i de guanys positiu, però sí que es vol assegurar que això sempre s’aconsegueixi vetllant pel bé comú, vetllant pels drets dels treballadors, pels drets dels treballadors dels proveïdors, pel medi ambient, per la justícia social, per la dignitat humana, etc. 

La teoria sembla molt interessant, però continuo veient difícil un compromís, per exemple, de grans empreses que només busquen el lucre i acontentar els accionistes...

Aquí, com sempre, serà la normativa la que acabi fent que les empreses segueixin un model o un altre. La civilització humana és així i ho veiem amb el pas del temps. El que primer va prevaldre sobretot van ser els drets socials. Tots els països han mirat d’incorporar normatives per vetllar pels drets laborals, la igualtat de gènere... Ens feia mal als ulls veure com algunes multinacionals produïen els seus productes a base de mà d’obra infantil o a base d’explotació laboral. Ara la mirada es va girant també cap al medi ambient i la seva preservació. Aquest ha sigut més o menys l’ordre que s’ha seguit. Però és curiós, relacionat amb la capacitat de convèncer sobre aquest nou sistema, que en l’àmbit municipal estem tenint més bons resultats en ajuntaments petits que no pas en grans. 

A què ho atribueix?

Hem fet activitats en localitats com Terrassa, Sabadell o Barcelona, però ens resulta molt més fàcil el camí d’entrar en municipis més petits. En aquests és on realment pots sortir a passejar i veure el que volen els veïns. Als municipis petits conviuen 24 hores al dia i set dies a la setmana el món de la governança i el món de la ciutadania. Comparteixen el mateix espai. Municipis com Santa Coloma de Queralt o el Bruc ja han fet el seu balanç del bé comú, que és aquesta eina objectiva que ens permet veure com de prop dels valors que defensem està una organització.

 Per tant, existeix un mètode per mesurar el bé comú?

Sí, existeix un sistema científic que ja des del començament va impulsar Christian Felber. El balanç del bé comú és una matriu que identifica els principals grups d’interès de qualsevol entitat, com poden ser els proveïdors, els clients, els mateixos treballadors, o el seu entorn immediat. La situació d’aquests grups s’observa tenint en compte aquests valors que considerem el bé comú: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, el medi ambient, la participació... Es genera una matriu amb caselles, igual com es faria en una auditoria, i es van comprovant evidències sobre allò que aquella entitat està fent i allò que s’espera que faci. No es tracta d’actuar només com marca la normativa, sinó d’anar més enllà. Si només es fa el que diu la normativa, el balanç surt 0. Es tracta d’un mètode objectiu que va ser validat per la Comissió Europea l’any 2015.

 Què cal fer per dur a terme un balanç d’aquest tipus?

Existeixen títols d’auditors o facilitadors que poden ajudar entitats i organismes en aquest procés, és com implementar un certificat. Allà on estem tenint més incidència i ho vivim molt plenament, on veiem que realment és un model que ha d’anar de baix cap a dalt, és en el món municipal. En el cas de Santa Coloma de Queralt, per exemple, vam parlar amb tots els grups polítics, no només amb la regidoria que va impulsar-ho. Hem pogut parlar amb la ciutadania fent assemblees democràtiques. Aquesta economia del bé comú ha de prosperar a través de la participació ciutadana; a la nostra pàgina web s’hi pot veure la llista d’organismes i empreses que s’hi han adherit. 

Algun altre exemple?

En l’àmbit educatiu s’ha fet una aposta molt important des de les escoles Fedac, ja n’hi ha una desena que han aplicat el balanç. Tenen aquests principis de l’economia del bé comú integrats en el seu ADN. També tenim convenis de col·laboració amb la UOC i amb la Universitat de Barcelona. En l’àmbit organitzatiu hi ha empreses com Soriguer, la cooperativa Abacus, embotits La Selva, Grup Eulen, Can Cet, Sertram, Institut Guttmann... Són entitats que ja estan apostant per aquest tipus de canvi i per fer l’exercici de comprovar com de prop estan d’aquest bé comú. Entenem que l’economia del bé comú persisteix i persistirà, per la seva pròpia essència. Només serà possible el creixement si hi som tots, en el sentit que hem de poder créixer junts i justament. 

La idea de continuar creixent, però, no es contradiu amb un tema fonamental com el respecte al medi ambient?

Aquest també és un tema que debatrem a la jornada del dia 15. Sorgeix la necessitat de vetllar per un creixement personal, amb els valors que hem estat comentant, però en escenaris de decreixement. És el que ens diu la teoria del dònut. En un primer cercle tenim tot allò que anem consumint, i en un segon cercle tots els recursos que té el planeta. Els estem consumint tan ràpid que el dònut és cada cop més prim. El gran repte és com podem fer aquest creixement personal en valors però sense que necessàriament hi hagi un creixement desmesurat del consum de recursos, que ja veiem que ens porta al col·lapse. En aquest procés són importants la innovació i la tecnologia? Sí, per això en aquesta primera jornada Innovalors volem ser capaços de generar start-ups amb nous valors per a la societat, innovació, creixement... La tecnologia pot ser molt útil per aconseguir millores en la vida de les persones i l’hem de compatibilitzar amb el bé comú. La segona jornada, que farem a l’octubre, tractarà sobre com conscienciar perquè els consumidor i clients siguin capaços d’entendre i seguir aquest tipus de pràctiques. 

Una indústria responsable

Què està fent la indústria catalana per ser més sostenible? Com encaixen les estructures i processos empresarials amb els nous paradigmes de consum responsable? Aquestes són preguntes que es plantejaran en la primera jornada Innovalors de l’Associació Catalana per al Foment de l’Economia del Bé Comú. Integrar aquest nou model econòmic –asseguren els organitzadors– té efectes molt positius: els productes sostenibles guanyen acceptació; queda més valor afegit a la regió; es creen llocs de treball de qualitat; les interaccions comercials tornen a ser més humanes, i es pot millorar la política ambiental. “Volem ser una plataforma perquè quan sorgeixin necessitats de canvis, la nostra veu es tingui en compte”, assegura Mora.

https://www.elpuntavui.cat/economia/article/18-economia/2298790-els-diners-han-de-ser-un-mitja-no-un-objectiu.html 

https://wordpress.com/post/economiadelbiencomunbcn.wordpress.com/386