EBC / ÀGORA SOBRE LA BANCA ÈTICA
Des del grup de l'Economia del Bé comú de Terrassa voldríem posar de manifest les següents consideracions:
Entenem que l'objectiu del nostre sistema econòmic hauria de ser la satisfacció de les necessitats de les persones, amb l'objectiu d'obtenir-ne el màxim de bé comú.
També que la satisfacció de les necessitats és només possible amb recursos naturals i treball, en sentit ampli, més enllà del treball remunerat.
Que d'aquests factors, els recursos naturals són escassos i el sistema econòmic hauria de restringir el consum d'aquests a satisfer necessitats bàsiques, evitant el seu malbaratament en usos no imprescindibles, mentre hi hagi gent que no les té cobertes.
Per altre banda, el treball és un recurs que no és mai escàs, però que es malbarata precisament quan no s'utilitza...
Entenem, també que la moneda i el crèdit posats a disposició de les persones per el sistema financer són potser l'instrument més important al servei del sistema econòmic, que fent créixer la seva circulació posem en marxa els recursos, tant els naturals com els humans.
Però que com fem servir una única moneda, quan en posem molta en circulació per reduir l'atur, per exemple, provoquem un gran malbaratament dels recursos naturals..., i que per tant hauríem de poder pensar en utilitzar un sistema de dues monedes:
una de més escassa, diner públic emès per institucions públiques pensant en l'ús limitat, sostenible, dels recursos naturals per poder posarlos en quantitats dignes a l'abast de tothom, l'altra que hauria de ser emesa de forma més extensiva a través d'un sistema de crèdit mutu que impulsés tant el talent com el treball humà...i que d'alguna manera podríem anar promovent en forma de monedes socials d' àmbit local per mirar de compensar l'actual escassetat de diners necessari per satisfer moltes de les necessitats de les persones per les que només cal principalment la feina d'un altra persona... i molt pocs recursos naturals.
Creiem també que no és lícit que tenir diners doni dret a obtenir més diners, sobretot en un sistema que al mateix temps per poder treballar has de pagar impostos...!
Entenem que en cap cas hauríem de permetre que la emissió de diners estigués exclusivament en mans d'entitats absolutament privades i amb ànim de lucre... que provoquin amb la seva escassetat el desaprofitament dels recursos humans i amb la seva abundància en altres àmbits el malbaratment dels recursos naturals escassos..
Tenim el principal instrument del sistema econòmic en mans d'institucions que, per una banda, decideixen que
no posen a disposició crèdits per les petites i mitjanes empreses..., i que per l'altra, atorga crèdits multimilionaris per operacions purament especulatives que arriben en alguns casos a posar en perill la pau al món...
Com exemple...
El 14 d'abril passat el diari econòmic Expansión publicava la
compra per part de Goldman Sachs Banc d'inversions americà que podria dirse que és el mes gran especulador mundial d'una companyia distribuïdora de gas espanyola Redexis, amb un crèdit sindicat de 300 milions d'euros liderat per La Caixa i BBVA entre d'altres.
Hem de tenir en compte que a partir d'aquest moment el que més beneficiaria els resultats de Goldman Sachs en el futur és que la unió europea trenqués les seves relacions amb Rússia i que el gas hagués d'arribar a l'Europa central
a través de la xarxa espanyola...
I sabeu qui és el principal accionista de Repsol? Sí, La Caixa!!!!
I sabeu quin instrument necessiten per promoure el fracking? El
TTIP , el tractat de lliure comerç entre els Estats Units i Europa !! I quí el defensa?
En Joan Maria Nin, ex Conseller Delegat de La Caixa que continua sent conseller de
Repsol i Gas Natural! Al mateix temps que és President de la Fundación del Consejo España-Estados Unidos, que desprès de deixar La Caixa a aparegut fent conferències sobre la bondat del TTIP!
Això és simplement un exemple de què fa la banca amb els diners que els nostres estats els permet crear i des d'el seu negoci que l'Estat protegeix, donar crèdits que augmentin els beneficis de les seves pròpies grans empreses encara que espatllin el medi ambient i accentuïn les tensions internacionals.
Mentre tenim un sistema financer gens democràtic i que afavoreix l'especulació, estem obligats a seleccionar entre les opcions de banca que tenim, aquelles que procurin fer créixer les inversions en projectes on siguin presents els valors que afavoreixen el bé comú, com la sostenibilitat econòmica, la democràcia, la solidaritat i la justícia social. Així hem d'exigir les nostres institucions públiques que facin un consum responsable dels serveis financers i que afavoreixin amb les seves decisions el model que en general coneixem com a
Banca Ètica.
Camp d'Energia de l'Economia del Bé Comú de Terrassa
El pasado sábado 11 de abril nos reunimos en Zaragoza compañeros de la Economía del Bien Común de diferentes puntos del Estado. Asistimos consultores y representantes de los nodos de Empresa de Barcelona, Euskadi, La Rioja, Madrid, Sevilla, Tarragona, Valencia, Valladolid y Zaragoza.
La sesión de la mañana se dedicó a analizar las herramientas básicas de la Economía del Bien Común (Matriz y Manual Básico). Utilizando metodología de facilitación y dirigidos por Josean Lavado buscamos los puntos fuertes y áreas de mejora de ambas herramientas. El trabajo en equipo y la posterior puesta en común de las opiniones permitió detectar aquellos problemas que lastran la aplicación de ambas herramientas y comprobar que en la mayor parte de los casos el diagnostico de cada uno de los presentes era igual.
Asimismo, se conocieron los avances que el nuevo manual (versión 4.1) contiene. Esta versión del manual, que está siendo traducida de la versión italiana y estará disponible próximamente, contiene mejoras que harán el manual más accesible, cómo son un lenguaje más depurado, una estructura homogénea y una mayor explicación de los subcriterios.
Por otro lado se planteó la necesidad de diseñar pasos intermedios en el itinerario de la aplicación de la EBC en las empresas que hagan más sencilla la autoaplicación por parte de las empresas, surgiendo posibilidades cómo un Balance personal mejorado o una especie de Balance simplificado previo que sirva para que las empresas empiecen a familiarizarse con el Balance.
También se habló de los pasos que se están realizando entre Barcelona y Zaragoza para la creación de una matriz aplicable a centros educativos y que se considera fundamental para la difusión de la EBC entre las generaciones futuras.
En la sesión de la tarde, Josean Lavado y Ramón Morata expusieron la experiencia de implantación del Balance que se hizo en el proyecto del Ayuntamiento de Rubí “Rubí Brilla” en el que usaron de manera simultánea el Manual y una herramienta que se creó al efecto que traduce los subcriterios a una serie de objetivos que con sus evidencias y sus métricas facilitan la comprensión por parte de la organización y, por tanto, la implantación por parte de los implicados.
Para terminar la jornada se pensaron cuales han de ser los próximos pasos que se deben seguir en el nodo de empresas, asignando las tareas necesarias para llevarlo a cabo.
Para finalizar agradecer a Ana la grabación de la sesión de la tarde y al Centro Joaquín Roncal todas las facilidades ofrecidas para la organización de esta y otras actividades que el CE de Zaragoza decide organizar allí.
Jota Pueyo
